Peu

Significat dempeus

(heb. regel; gr. poús).

Antigament, com encara avui, en les terres de l'Orient la reverència es
demostrava descalçant-se (Ex. 3:5; Jos. 5.15). Els hebreus també es llevaven
el calçat en moments de gran desgràcia i de dol (2 S. 15.30). El respecte
per una altra persona es mostrava prostrant-se als seus peus (2 R. 4.37; Est. 8:3; Mr.
5.22; Ap. 19.10). Els victoriosos els posaven sobre els colls de els
conquistats com un signe de domini (Jos. 10.24). El salmista declara que
puix que va servir fidelment a Déu els seus peus van estar en «sòl pla» (Sal.
26:12, BJ). Quan a algú ho aconseguien els resultats de la seva maldat, o queia
en pecat, figuradament es deia que els seus havien ensopegat o relliscat
(Dt. 32:35; Sal. 73:2, 3). L'expressió «asseure's als peus d'un mestre»
era literalment una certa (cf Hch. 22:3). El profeta va cridar el seu poble a apartar
els seus peus del dissabte (Is. 58:13), amb el que volia dir que havien de deixar de
profanar #aqueix dia. En l'últim sopar, Jesús va rentar els peus dels deixebles,
ocupant el lloc del serf, que comunament el feia per a netejar la pols de
els peus dels convidats que arribaven (Jn. 13:4-14; cf Lc. 7.44).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEU

PEU segons la Bíblia: A causa de la pols del camí, i al descoberts que s'emportaven els peus, sense mitjons ni mitjanes, calia rentar-se els peus amb molta freqüència.

A causa de la pols del camí, i al descoberts que s'emportaven els peus, sense mitjons ni mitjanes, calia rentar-se els peus amb molta freqüència.

A l'arribada a una casa, l'amo d'ella, o un serf, rentava els peus del visitant; com a mínim, s'havia de presentar aigua per a poder-se rentar (Gn. 18:4; Lc. 7.44).

Així, rentar els peus va venir a ser una expressió denotant el fet de mostrar hospitalitat (1 Tu. 5.10). La prestació d'aquest servei de manera voluntària denotava una gran devoció; Jesús va donar una gran lliçó d'humilitat en rentar els peus dels seus deixebles (Jn. 13:4-15).

Per a indicar un treball molt humil s'usava l'expressió «deslligar les corretges de les sandàlies» (Mr. 1:7; Lc. 3.16; Jn. 1.27).

Per a expressar condemna i separació, se sacsejava la pols de la ciutat dels peus d'un d'una manera pública (Mt. 10.14; Hch. 13.51).

Per a expressar la cura de Déu sobre El seu poble durant la peregrinació en el desert, Moisès els diu: «El teu vestit mai es va envellir sobre tu, ni el peu se t'ha inflat en aquests quaranta anys» (Dt. 8:4; cf. 29:5).

Com a expressió de domini, es posava el peu sobre el coll del vençut (Jos. 10.24, etc.).
Són nombroses les expressions que s'usen en la Bíblia amb el terme «peu»:

«Cobrir-se els peus» s'usa eufemísticament de «fer les necessitats» (1 S. 24:3).
«Parlar amb els peus» denota la gran gesticulació amb què parlen els orientals, i amb la qual donen a les seves paraules un èmfasi i matís addicionals (Pr. 5.13).

«assegut als peus», per a denotar a un deixeble rebent ensenyament, (Dt. 33:3; heb. lit.: Lc. 10.39; Hch. 22:3).

Hi ha freqüents referències als peus quant a la conducció per Déu dels Seus (cf. Sal. 91:12, que té a més aplicació messiànica; Sal. 121:3).

Es fa referència en caminar moral en relació amb Déu i els altres (Sal. 73:2; Jb. 23.11; 31:5).
Aplicat als quals porten grates noves, «els peus» són un sinònim de «l'arribada» (cf. Is. 52:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEU