Pisga

Significat de Pisga

(heb. Pisgâh, «fragment [part, divisió]»; el terme apareix amb article
definit, i només en frases traduïdes com a «cim del Pisga», «vessants del
Pisga» [heb. Ashdôth ha-Pisgâh]).

Aparentment, la parteix nord del cordó d'Abarim,* prop de l'extrem nord-est
de la Mar Morta (Dt. 34:1; cf 3.17, 27; Jos. 12:3; 13.20). Aquest estava al peu
dels seus vessants (3.17), i el seu cim dominava el desert (Nm. 21.20). En algun
lloc, prop d'ella, estava el camp de Zofim, on Balac va portar a Balaam
(23.14). Des del cim del Pisga, anomenada mont Nebo, Moisès va poder veure la
terra promesa, i allí va morir (Dt. 3.27; 34:1-4). En temps d'Eusebio, el
lloc encara es coneixia com Fásgo, però el nom ja no s'usa més. Vegeu
Nebo 2.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PISGA

PISGA segons la Bíblia: «part, divisió». La part de la cadena dels monts Abarim que es trobava prop de l'extrem nord-est de la mar Morta (Dt. 34:1; 3.27; 32:49).

«part, divisió». La part de la cadena dels monts Abarim que es trobava prop de l'extrem nord-est de la mar Morta (Dt. 34:1; 3.27; 32:49).

La mar Salada (mar Morta) banyava el peu del Pisga (Dt. 3.17). Des del cim s'albirava el desert (Nm. 21.20). Balac i Balaam van arribar al campament de Zofim, pròxim al cim (Nm. 23.14), que rebia el nom de Nebo.

Des d'aquesta altura es podia veure una gran part de Canaán, a l'oest del Jordán; és des d'allí que Moisès va contemplar la Terra Promesa (Dt. 3.27; 34:1-4). (Vegeu NEBO.) El Pisga estava sobre la frontera meridional del regne de Sehón, rei dels amorreus (Jos. 12:2, 3).

En l'època d'Eusebio, la regió muntanyenca veïna de la muntanya Pitjor es continuava cridant Phasgo. El pic que rep el nom de Ras Siaghah, 31° 46′ N, 35° 43′ E, és probablement el lloc.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PISGA