Presciencia

Significat de Presciencia

(gr. prógnÇsis, «coneixement previ», «preconeixement»).

Aspecte de l'omnisapiencia de Déu pel qual els esdeveniments futurs són
coneguts per ell per endavant i sense mediar cap indicació objectiva que
estan per ocórrer. El terme només apareix en 1 P. 1:2, però en el text
grec 943 també està en Hch. 2.23 («anticipat coneixement»). En Ro. 8.29;
11:2; etc., s'usa la forma verbal proginoskÇ, «conèixer per endavant». Les
Escriptures no circumscriuen de cap mode el preconeixement de Déu; en
realitat, assenyalen la seva capacitat de discernir el futur com una evidència
primària que ell és Déu (Is. 42:9; 45:21; 46:10; 48:3-8).

És important distingir entre preconeixement i predestinació.* «Conèixer» no
significa «determinar», i no s'ha de forçar «preconocer» perquè signifiqui
«predeterminar». En Hch. 2.23 el coneixement previ de Déu respecte a la
mort vicària de Crist està relacionat amb el seu «pla» o propòsit infinit de
que Crist morís pels pecadors. Déu va preveure, també, que alguns
acceptarien la salvació proveïda, i als tals va voler donar-los el privilegi de
arribar a ser fills de Déu (Jn. 1.12). Va ordenar per endavant, o predestinó, a
tots els que voluntàriament acceptessin el do de la salvació a «que fossin
fets conformes a la imatge del seu Fill» (Ro. 8.29). D'aquesta manera, en el cas
dels éssers humans com a agents morals lliures, la predestinació està
relacionada amb el preconeixement. D'acord amb el v 30, dels quals estan
així predestinats a conformar-se a la imatge de Crist es diu que són
«anomenats», «justificats» i «glorificats». En forma similar, en 1 P. 1:2, la
elecció divina s'ha de considerar com basada en el «preconeixement de Déu»
respecte als que acceptaran el seu do de la salvació.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRESCIENCIA

PRESCIENCIA segons la Bíblia: (gr.: «prognõsis»). Un coneixement de persones i circumstàncies abans que existeixin. És un dels atributs divins de Déu pel qual li són conegudes les persones i determinats els esdeveniments per endavant.

(gr.: «prognõsis»). Un coneixement de persones i circumstàncies abans que existeixin. És un dels atributs divins de Déu pel qual li són conegudes les persones i determinats els esdeveniments per endavant.

Es tracta d'un poder totalment més enllà de la capacitat de comprensió de la ment humana. El nom «prognõsis» es tradueix «anticipat coneixement» (Hch. 2.23) i «presciencia» (1 P. 1:2). El verb relacionat, «proginõskõ», es tradueix vàriament:

«abans va conèixer» (Ro. 8.29); «des de davant va conèixer» (Ro. 11:2); «ja destinat» (1 P. 1.20); «sabent-ho per endavant» (2 P. 3.17). S'ha d'assenyalar que la presciencia de Déu no elimina en absolut la capacitat de l'home com a agent moral responsable (Ro. 1.18-2:6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRESCIENCIA