Prestamo
Significat de Prestamo
El que es lliura a una persona per al seu ús temporari en cas de necessitat, i
que ha de ser retornat al seu amo (ja sigui l'article o el seu equivalent).
Prestar a un germà en temps de necessitat era un deure i un honor entre els
antics israelites (Dt. 15:7-11; 24:10, 11). A diferència de la pràctica
moderna, el poble de Déu tenia prohibit cobrar interessos (heb. neshek i
tarbîth o marbîth) sobre un préstec a un israelita pobre (Ex. 22.25), però
això sempre va ser respectat (Jer. 15.10; Ez. 18.13). El cobrament d'interessos
estava permès quan el préstec es feia a un estranger (Dt. 23.20). Déu
va veure que era necessari posar unes certes salvaguardes en favor de la persona
desafortunada que hagués de demanar un préstec; per exemple, qui prestava no
podia retenir com a peça un element de roba, la privació de la qual pogués causar
dificultats al seu amo (Ex. 22.26, 27; Dt. 24:17), ni tampoc una pedra de
molí, la falta del qual dificultaria o impossibilitaria la preparació de els
aliments (Dt. 24:6). Algunes vegades, els deutors que no podien afrontar els seus
obligacions es venien com a esclaus ells mateixos o als seus fills (2 R. 4:1).
No obstant això, en tals casos havien de servir només fins al 7è any, o any de
alliberament (Lv. 25:39-42; Dt. 15:1, 2). En temps de Nehemías la fam
va obligar molts jueus molt pobres de Judà a demanar diners prestats sobre els seus
propietats i vendre als seus fills com a esclaus per a comprar aliments i pagar
els seus impostos, de manera que van quedar irremeiablement en deute amb els seus
compatriotes més rics. Aquesta situació va provocar la ira de Nehemías, i el
va impulsar a fer passos per a corregir #aqueix mal (Neh. 5:1-12). Hi ha una possible
al·lusió a la llei romana en la paràbola de Crist del serf sense misericòrdia
(Mt. 18.25), en què sent creditor va ordenar que el seu deutor insolvent fos
venut amb la seva família i propietats per a ajudar a liquidar el seu deute. Crist
va fer referència en cobrar interessos en els negocis comuns sense condemnar-ho (Mt.
25:27; Lc. 19.23).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).