Publius

PUBLIUS (PERSONA) [Gk Poplios ( Ποπλιος ) ]. Praenomen romà bastant comú (primer nom o nom personal), l'equivalent llatí del Gk Poplios. En Fets 28: 7, 8 Publio és l'home principal (protōs) a l'illa de Malta. Pel fet que hagués estat inusual cridar a un governador pels seus praenomen, Ramsay (1905: 343) especula que Poplios és en realitat la forma grega del cognom llatí Popilius. Foakes Jackson i Lake (1933, 4: 342), no obstant això, rebutgen aquest punt de vista. Des de Polibio (segle II a. C.  ) habitualment dit el gran general Escipió Poplio, sent el seu primer nom romà Publio, l'ús en Fets 28: 7, 8 no ha de considerar-se inusual (cf. Polibio llibres 10-15 passim). Per tant, l'ús del primer nomeni pot reflectir, segons Zahn (1921, 2: 846), la relació amistosa que havia sorgit entre Publius, Paul i Luke durant el seu temps junts a Malta. O pot reflectir l'ús comú entre els pagesos al voltant de la propietat de Publius.

Zahn (2: 843) documenta el fet que dues inscripcions trobades a l'illa, una en grec i una altra en llatí, demostren que el terme "home principal" (protōs) en Fets 28: 7 és un títol oficial. Per tant, Publio era el més alt funcionari romà de l'illa o el seu principal oficial natiu, sota el comandament del governador de Sicília. Com és el cas de les -autoritats de la ciutat- (politarchas) de Tessalònica (Fets 17: 6, 8), l'autor de Fets usa un terme governamental que és apropiat per al lloc en qüestió.

Segons Fets 28, el vaixell en el qual Pablo, els seus guàrdies i els seus companys de presó viatjaven a Roma va naufragar en la costa de l'illa de Malta, prop de les hisendes (chōria) que pertanyien a Publio. Com a principal funcionari de Malta, Publius seria automàticament responsable dels soldats o presoners romans que poguessin arribar a l'illa. Fets 28: 7, no obstant això, indica que va ser més enllà del mínim quan "ens va entretenir amb hospitalitat" (philophronōs)durant tres dies (sens dubte, a partir de llavors es van fer arranjaments més permanents). Si el "nosaltres" inclou als 276 passatgers en el vaixell (Fets 27:37), Publio ha d'haver tingut moltes possessions. No obstant això, és molt possible que el "nosaltres" es limiti a passatgers seleccionats (com Pablo, Lucas, el capità del vaixell i el centurión) en els qui Publio es va interessar personalment. Segons Fets 28: 8, Pablo va recompensar la seva bondat curant al seu pare de febre i disenteria. Harnack (1908: 176-77) i Haenchen (1971: 714) no estan d'acord quant a si l'exactitud dels termes mèdics usats ​​en Fets 28: 7-10 indica que l'autor de Fets era un metge.

Segons el pare de l'església Jerónimo, un home anomenat Publio va ser el predecessor de Quadrat com a bisbe d'Atenes i va sofrir el martiri ( De vir. Ill. Cap. 19). Encara que el martiri podia haver ocorregut durant la vida de Publio, no podem estar segurs que els dos homes fossin iguals.

Bibliografia

Foakes Jackson, FJ i Lake, K. 1933. The Beginnings of Christianity. 5 vols. Londres.

Haenchen, E. 1971. Els Fets dels Apòstols. Trans. B. Noble i col. Filadèlfia.

Harnack, A. 1908. Luke the Physician. Trans. JR Wilkinson. Ed. WD Morrison. Nova York.

Ramsay, WM 1905. St. Paul the Traveller. Londres.

Zahn, T. 1921. Die Apostelgeschichte donis Lucas. 2 vols. Kommentar zoom Neuen Testament 5. Leipzig.

      JON PAULIEN