Raca

RACA. Una expressió de retret que Jesús va usar com a exemple en una dels seus ensenyaments (Mateo 5.22). La RSV tradueix aquest terme com a "insult". En Mateo 5: 22a, -raca- ( grec rhaka ) té un significat bàsicament paral·lel a mōre (ximple!) En el v 22b, i per tant és un terme d'abús o menyspreu. La diferència clau és que, si bé la segona d'aquestes és una paraula grega, la primera no ho és. De fet, sembla ser l'estat emfàtic d'Aram r (i) q˒, que significa "buit" i, per tant, "sense valor", "no serveix per a res". Com a terme de menyspreu, es troba en el Talmud i el Midrash, per exemple, b. Ber. 22b, -. . . ella li va dir: Numskull! (= ryq˒ ). . . ; " i Eccl. Rab. a 9.15, -Ai de vostès, companys inútils (rqyy˒ ), demà ve el Diluvi. . . " (és a dir, aquests són els homes de la generació del diluvi). La paraula va ser notada per primera vegada com un semitisme per John Lightfoot (1684), qui va donar una sèrie d'exemples de la literatura talmúdica i midráshica. El context en Mateo 5.22 dóna suport a la identificació de "raca" com un semitisme, ja que es refereix al seu torn a la persona que està enutjada amb el seu proïsme, el crida "Numskull" ( raqā˒ ) o "ximple", com a digne del "judici", "el Sanedrín" o "la Gehena de foc". Gemegaire va sostenir que l'ús de -raca- en Mateo 5.22, sense cap explicació o traducció al grec, indica que l'audiència de Mateo podia bregar amb alguna cosa d'arameu.

      MAX WILCOX