Rabsaris

Significat de Rabsaris

(heb. rab-sârîs, «eunuc cap [principal]» o «cap dels eunucs»).

El nom apareix en una antiga inscripció aramea del 682 a. C. En
inscripcions assíries i babilòniques es troba el títol equivalent, rab
sha-rêshi, que literalment significa «cap del qual està al capdavant [del
rei]».

Títol d'un alt oficial en Assíria i en Babilònia. En 2 R. 18.17 s'esmenta
un rabsaris que va acompanyar a la força expedicionària enviada per Senaquerib de
Laquis a Jerusalem en un intent de conquistar la ciutat en el 701 a. C. Un altre
rabsaris va acompanyar a l'exèrcit de Nabucodonosor en ocasió de la captura de
Jerusalem en el 586 a. C. (Jer. 39:3). És possible que Aspenaz, el cortesà
esmentat en Dn. 1:3, portés el mateix títol, però allí s'usa l'acabo
heb. rab sârîsîm (sârîsîm és el plural de sârîs), literalment «cap de els
eunucs». Per tant, hauria estat l'oficial posat sobre els eunucs del rei,
dels quals tot potentat oriental emprava un gran nombre. Aquest punt de
vista està secundat per l'hebreu: «príncep dels eunucs» (Ñar hassârîsîm) en
els vs 7, 11 i 18.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RABSARIS

RABSARIS segons la Bíblia: Expressió que segons alguns lingüistes es deriva de l'ac. «rab sha rêshu», «el que està al capdavant». La modificació del segon i tercer termes hauria donat l'heb. «sãrîs», «eunuc». Títol oficial.

Expressió que segons alguns lingüistes es deriva de l'ac. «rab sha rêshu», «el que està al capdavant». La modificació del segon i tercer termes hauria donat l'heb. «sãrîs», «eunuc». Títol oficial.

El Rabsaris apareix en els exèrcits de Senaquerib i de Nabucodonosor (2 R. 18.17; Jer. 39:3).

En heb. se dóna el nom de «rab sãrîsîm» al funcionari de la cort de Nabucodonosor (Dn. 1:3) al qual les vers. castellanes denominen «cap dels eunucs»; és possible que «rabsaris» i «rab sãrîsîm» designin el mateix càrrec.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RABSARIS