Rabsaces
Significat de Rabsaces
(heb. rab-shâqêh; ac. rab-shaqû, literalment «cap dels copers» o «coper
principal [del rei]», també «oficial [militar] principal»).
Títol d'un alt oficial de la cort assíria i, més tard, el que usaven els
comandants de l'exèrcit i els gobemantes. Durant la seva campanya assíria contra
Ezequías (2 R. 18.17), el rabsaces de Senaquerib, associat amb el tartán i el
rabsaris, va estar al comandament d'una expedició enviada contra Jerusalem, mentrestant
el rei estava en Laquis. Com era el portaveu en les converses amb els
oficials de Jerusalem (vs 19, 26, 27, 28, 37), sembla haver estat el cap del
exèrcit. Isaïes no esmenta el tartán i al rabsaris (Is. 36:2, 4, 11-13, 22;
37:4, 8); tampoc en 2 R. 19, on es registra el retorn del rabsaces (vs 4,
8).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RABSACES
RABSACES segons la Bíblia: Títol d'un cap militar, associat amb el Tartán i amb el Rabsaris de l'exèrcit de Senaquerib; aquests tres oficials tenien el comandament de l'expedició contra Jerusalem (2 R. 18.17).
(de l'ac. «rab», «cap» i «sakú», «ser gran»: cap dels oficials, general).
Títol d'un cap militar, associat amb el Tartán i amb el Rabsaris de l'exèrcit de Senaquerib; aquests tres oficials tenien el comandament de l'expedició contra Jerusalem (2 R. 18.17).
El Rabsaces va ser llavors el portaveu de Senaquerib davant els representants d'Ezequías (2 R. 18.19, 26, 27, 37). És possible que fora el comandant en cap de l'exèrcit.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).