Repòs

Significat de Repòs

(heb. domî, yâthar, yether, mânôaj, menûjâh, najath, yôthêr, shattâthôn, etc.;
gr. anápausis, ánesis, eirene, katápausis, loipós, etc.).

El terme s'usa per a: 1. El descans del dissabte. Després de completar el seu
creació, Déu «va reposar»; és a dir, va cessar en la seva obra. Per descomptat, no
necessitava descansar, perquè «no defalleix ni es fatiga amb cansament» (Is.
40:28). El dissabte va arribar així a ser un «repòs» per a l'home (Ex. 16.23;
31:15; 35:2; etc.). 2. El repòs que Déu va prometre a la nació israelita
(33:14), que significava exteriorment la cessació de la peregrinació com
nació sense país, llibertat de la guerra (cf Dt. 12:9, 10) i l'establiment
en la seva terra. No obstant això, d'acord amb He. 4:3-9, hi havia en joc una mica més
que el descans físic. Josué va donar «repòs» a la nació (Dt. 3.18-20; Jos.
21.44; 23:1), però per causa de la rebel·lió i l'apostasia (cf Dj. 2.11, 12;
10:6; 2 R. 17:9-20; Jer. 7.30; Ez. 3:7; etc.) el poble no va tenir, en cap
moment, el repòs espiritual que Déu havia projectat per a ells (He. 4:8,
9). Els israelites, com a nació, van ser finalment exclosos d'aquest «repòs»
(He. 4:5, 6; cf Mt. 21.43, etc.), però està a la disposició de l'església
cristiana (He. 4:3, 9-11; cf v 1). 3. Un repòs interior de l'ànima, que Crist
ofereix a cada persona (Mt. 11.28, 29). Aquest descans és una experiència que no
depèn de condicions externes, sinó d'una confiança suprema en Jesús (Jn.
14.17; Fil. 4:6, 7; etc.). 4. La fi de la persecució que els cristians
sofriran abans de la 2a vinguda de Crist (2 Ts. 1:6, 7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REPÒS