Rentador
també: Lavador
Significat de Rentador
(gr. gnaféus).
Persona que netejava i blanquejava roba bruta (Mr. 9:3), la que generalment era
de llana, amb excepció d'Egipte, on comunament s'usava el lli. Poc es
diu en la Bíblia sobre els procediments dels rentadores de Palestina.
El verb heb. kâbas, del qual deriva la paraula «rentador», significa
literalment «trepitjar», «batre» o «pastar», la qual cosa mostra que el procés de
neteja es feia pastant o batent la roba en aigua i «sabó» (Malament. 3:2),
que no era tal sinó un álcali. Els antics usaven el mètode de trepitjar la roba
en una solució alcalina, generalment orina, i després la purificaven amb
sofre. Aquest procés per a netejar la roba de llana està ben documentada entre
els grecs i els romans, i probablement era usat pels hebreus, encara que no
hi ha evidència literària en favor d'això. Vegeu Hereteu del Rentador.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).