Rèptil

Significat de Rèptil

Animal vertebrat que es distingeix de les bèsties, els ocells i els peixos perquè
no camina ni corre alçat sobre 2 o 4 potes, i no vola ni s'impulsa en el
aigua per mitjà d'aletes. Més aviat s'arrossega sobre el seu ventre, o sobri
aneguetes molt curtes. La classificació moderna considera rèptils a els
vertebrats de sang freda amb tals característiques.

En la Bíblia, expressions com a «animals que s'arrosseguen», «tot el que es
mou» i «rèptils» són traducció de 4 vocables: 1. Heb. remis (prové del
verb râmas, «arrossegar-se [moure's]»). En general, descriu criatures petites
que s'arrosseguen en terra i/o es mouen en aigua (Gn. 1.21, 24-26; 6:7, 20,
DHH: 7.14; 9:3; Hab. 1.14; etc.). Se sol traduir «animals que es
arrosseguen», però també «rèptil» seria acceptable. En els seus discursos, Salomón
va revelar el seu coneixement d'aquests animals (1 R. 4.33). 2. Heb. sherets
(prové del verb shârats, «pul·lular [bullir]», «desbordar [abundar]»; d'allí
que la traducció més exacta «seria «coses [animals] que pul·lulen», «eixam»).
El terme sherets inclou criatures que pul·lulen en l'aigua (Gn. 1.20; Lv.
11.10), animals que s'arrosseguen (Lv. 11.41-44), rèptils (Lv. 5:2; 22:5),
insectes alats (Lv. 11.20-23; Dt. 14.19) i criatures terrestres (Gn. 7.21; Lv.
11.29; etc.). 3. Heb. zôjalê, que descriu les criatures que es llisquen i es
amaguen pels seus propis mitjans, com les serps (Dt. 32:24; El meu. 7.17;
etc.). 4. Gr. herpetón (prové del verb hêrpÇ [en grec clàssic], «moure's
lentament», «reptar [arrossegar-se]»). Es refereix als rèptils (Hch. 10.12;
11:6; Ro. 1.23; Stg. 3:7, BJ). En la LXX s'usa com a traducció de remeÑ i
sherets.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RÈPTIL