Ruben

Significat de Ruben

(heb. Reûbén, «heus aquí [vegeu, mireu] un fill» o»la meva aflicció»; gr. Rhouben).

1. Fill major jacob i Llegeixi (Gn. 29:31. 32; 35:23; 46:8;1 Cr.2:1; 5:1).1013 La
primer esment d'un fet de la seva vida té a veure amb unes mandrágoras que
va trobar en el camp i que Raquel va desitjar (Gn. 30:14); després es registra el seu
immoralitat amb Bilha (35:22), per la qual més tard va perdre la benedicció paterna
que li hagués correspost per ser el primogènit (49:3,4); més tard, el seu
esforç per salvar a José de l'intent criminal dels seus germans, en suggerir que
ho tiressin a una cisterna (37:21-29). Encara que no va trair als seus germans davant
el seu pare, no va ser participant del seu complot contra José (42:22).
Posteriorment, quan Jacob temia enviar a Benjamí a Egipte, Rubén va oferir 2
dels seus propis fills com a garantia per la seva seguretat (v 37), En el seu llit de
mort Jacob va expressar el desencís que la conducta del seu fill major li hi havia
causat, i va descriure el seu caràcter tan inestable com l'aigua (49:3, 4).
Els fills de Rubén van ser Hanoc, Falú, Hezrón i Carmi (Gn. 46:8, 9; Ex. 6.14;1
Cr. 5:3).

2. Tribu que va descendir del fill major de Jacob, Rubén, composta per 4 famílies
tribals, els descendents dels seus 4 fills (Nm. 26:5). El príncep tribal
durant la 1a part de la peregrinació pel desert va ser Elizur, que també
era el cap del sector del campament on rubenitas, simeonitas i gaditas
aixecaven les seves botigues (1:5; 2.10-16; 7.30-35; 10.18). La tribu de Rubén
estava representada entre els 12 espies per Samúa, fill de Zacur (13:4).
Alguns membres prominents d'aquesta tribu -Datán, Abiram i On- es van unir en
la rebel·lió de Coré contra Moisès i Aarón i en conseqüència van perdre la vida
(Nm. 16:1-50; 26:9,10; Dt. 11:6). Després de la conquesta del territori de els
reis amorreus Sehón d'Hesbón i Og de Basán, les tribus de Rubén i Gad i la
mitjana de Manasés van demanar que se'ls assignessin aquestes àrees, va que tenien molt
bestiar i #aqueix terra era adequada per a la ramaderia. Moisès els va atorgar el que
demanaven amb la condició que ajudessin als seus germans en la conquesta de
Canaán, a l'oest del Jordán. Després que es van completar les campanyes militars
sota la conducció de Josué, aquestes 21/2 tribus van tornar al seu territori en
Transjordània (Nm. 32:1-42; Jos. 4.12; 18:7; 22:1-6). Quan van aixecar un
monument amb la forma d'un altar al costat del Jordán, les altres tribus
van entendre malament el seu significat i van creure que era una separació de la
confederació, i amb prou feines va poder evitar-se una guerra civil (Jos. 22:1-34).

El territori dels rubenitas tenia com a límits al sud el riu Arnón, que el
separava de Moab; a l'est, els amonitas; i a l'oest la Mar Morta i el curs
inferior del riu Jordà. El límit nord anava des del Jordà, al sud de
Betnimra, fins a Hesbón (Nm. 32:36, 37; Jos.13.15-21). Quatre ciutats de la seva
territori -Beser, Jahaza, Cademot i Mefaat, amb els seus suburbis- van ser
assignades com a residències per als levites meraritas (Jos. 21:7,36,37; 1 Cr.
6:63, 78,79), i la primera d'elles, Beser, era al mateix temps una ciutat de
refugi (Jos. 20:8; 1 Cr. 6:78).

La proximitat dels rubenitas amb els moabitas i els amonitas hauria influït
sobre ells, perquè no van exercir un paper important en la història posterior
d'Israel. Se'ls esmenta en el període dels jutges només una vegada, en el
cant de Débora i Barac, on els hi reprèn per no haver acudit en ajuda
de les tribus occidentals en la seva lluita contra Jabín i Sísara (Dj. 5.15,16; cf
4:2). En una ocasió, amb les seves tribus germanes de Transjordània van lliurar una
guerra reeixida contra els agarenos i van ocupar el seu territori fins a la captivitat
assíria (1 Cr. 5.18-22). Aquest èxit hauria compensat les pèrdues que havien
sofert a les mans dels moabitas, perquè és bé obvi (dels pobles
esmentats en Is. 15, 16, Jer. 48 i la Pedra Moabita*) que tot el territori
de Rubén va ser ocupat pels moabitas des de s IX a. C. d'ara endavant. Res es
sap de la sort dels rubenitas després d'haver perdut la seva terra, encara que 1
Cr. 5.22 indica que van continuar vivint en el territori que havia pertangut a
els agarenos fins a l'exili, de manera que van retenir la seva identitat tribal per el
menys fins a mitjan s VIII a. C. Va ser Tiglat-pileser III (745-727 a. C.)
qui va portar a la resta dels rubenitas en captivitat (v 26). Des de #aqueix temps
d'ara endavant no se'ls esmenta més. Ezequiel va assignar a Rubén un lloc en la
Canaán ideal que ell veia per al futur (Ez. 48:6,7), i Rubén és una de les 12
tribus que Juan diu que l'àngel d'Ap. 7 va segellar (v 5). Mapes VI, IX,X, E-4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RUBEN

RUBÉN segons la Bíblia: «heus aquí un fill». 1. Fill primogènit. Fill primogènit de Jacob i de Lea (Gn. 29:31, 32; 35:23; 46:8; 1 Cr, 2:1; 5:1).
Rubén va cometre un greu pecat d'incest (Gn. 35:22). Però quan els seus germans van parlar de donar mort a José, Rubén, amb la secreta intenció d'alliberar-ho, i per a guanyar temps, els va proposar tirar-ho en una cisterna.

«heus aquí un fill». 1. Fill primogènit. Fill primogènit de Jacob i de Lea (Gn. 29:31, 32; 35:23; 46:8; 1 Cr, 2:1; 5:1).
Rubén va cometre un greu pecat d'incest (Gn. 35:22). Però quan els seus germans van parlar de donar mort a José, Rubén, amb la secreta intenció d'alliberar-ho, i per a guanyar temps, els va proposar tirar-ho en una cisterna.

No era present quan els seus germans ho van vendre als ismaelitas de la caravana madianita. La desaparició del seu jove germà el va afectar profundament (Gn. 37:21-29).

Vint anys més tard, a Egipte, Rubén va recordar als seus germans que ell no havia tingut part en l'intent d'ells d'eliminar a José (Gn. 42:22-24). Quan Jacob dubtava sobre permetre que Benjamí fora amb ells a Egipte, Rubén va oferir a dos dels seus fills com a ostatges com a prova del retorn de Benjamí (Gn. 42:37).

Rubén va tenir quatre fills: Hanoc, Falú, Hezrón i Carmi (Gn. 46:8, 9; Éx. 6.14; 1 Cr. 5:3). Jacob, en morir, va privar a Rubén del seu dret de primogenitura, a causa del pecat comès amb Bilha (Gn. 49:3, 4). 2. Tribu. Tribu formada per descendents de Rubén. Territori en el qual es van establir. La tribu es dividia en quatre clans, sorgits dels quatre fills de Rubén (Nm. 26:5-11).

Al començament de la peregrinació pel desert (vegeu PEREGRINACIÓ PEL DESERT) el príncep de la tribu era Elisur (Nm. 1:5; 2.10; 7.30-35; 10.18). En aquesta època, la tribu comptava amb 46.500 homes de vint anys i més capaços de portar armes (Nm. 1.20, 21).

Quan es va fer el segon cens, 38 anys després, el número d'ells era de 43.730 (Nm. 26:7). El príncep dels rubenitas encapçalava el campament constituït per les tres tribus de Rubén, Simeón i Gad, compostes de 151.450 homes capaços de portar armes (Nm. 2.10, 16). El rubenita triat per a anar a explorar el país de Canaán va ser Samúa fill de Zacur (Nm. 13:4).

Els rubenitas Datán, Abiram i On es van unir a Coré el levita, que va fomentar la rebel·lió contra Moisès i Aarón (Nm. 16.11-50; 26:9; Dt. 11:6). Després de les victòries contra Sehón i Og, els gaditas, rubenitas i mitja tribu de Manasés van demanar a Moisès permís per a establir-se a l'est del Jordán, regió de pastures que convenia als seus nombrosos bestiars i ramats.

Moisès va accedir, imposant una condició: que enviaria a la major part dels seus guerrers a ajudar als israelites en la seva campanya de conquesta de la terra (Nm. 32:1-42; Jos. 18:7). Els rubenitas, gaditas i la mitja tribu de Manasés van participar així en totes les expedicions de Josué (Jos. 4.12).

Van tornar com a triomfadors als seus dominis, i van erigir a continuació un altar commemoratiu, la qual cosa va provocar la indignació de les tribus a l'oest del Jordán. No obstant això, van renunciar a usar de la força contra ells quan van saber que aquell altar no estava destinat ni a holocaustos ni a sacrificis (Nm. 22:1-34).

Els rubenitas no van participar en la lluita contra Sísara, la qual cosa els va atreure els retrets de Débora (Dj. 5.15, 16). Van fer la guerra als agarenos, exterminant-los i apoderant-se del país d'ells, que van ocupar fins que ells van ser portats a la captivitat per Tiglat-pileser (1 Cr. 5.18-26).

El profeta Ezequiel, a la conducta al repartiment escatològic de la terra d'Israel, tal com serà distribuïda en el Mil·lenni (vegin-se EZEQUIEL, MIL·LENNI), indica el territori de Rubén, i dóna el seu nom a una de les dotze portes de la Jerusalem milenial (Ez. 48:6-7, 31).

En l'època de la primera divisió del territori, Rubén limitava a l'est amb els amonitas, al sud amb el torrent Arnón (Nm. 21.24), a l'oest amb la mar Morta i el Jordà (Jos. 13.23). La frontera septentrional partia del Jordán al sud de Betnimra, i arribava a Hesbón (Jos. 13.17, 26; 21.37; Nm. 32:36; Jos. 13.27).

A l'interior d'aquests límits es trobaven: Aroer, sobre la vall de l'Arnón; la ciutat enmig de la vall; tota la plana de Medeba; Hesbón i les ciutats que depenien d'ella, Dibón, Bamot-baal, Bet-baal-meón, Jahaza, Cademot, Mefaat, Quiriataim, Sibma, Zaret-sahar en la muntanya de la vall, Bet-pitjor, els vessants del Pisga, Bet-jesimot; en suma, la part meridional del regne amonita on havia regnat Sehón (Jos. 13.15-23).

Les quatre ciutats de Beser, Jaza, Cademot i Mefaat, juntament amb les seves ejidos, van ser assignades als levites descendents de Merari (Jos. 21:7, 36, 37; 1 Cr. 6:63, 78, 79). Beser, la primera d'aquestes ciutats, era a més una ciutat de refugi (Jos. 20:8; 1 Cr. 6:78).

Els rubenitas estaven exposats als atacs dels moabitas, els seus veïns immediats, i als dels nòmades que es dedicaven al pillatge i que provenien del desert, que podien penetrar en el territori de Rubén per l'est i el sud.

En comparar la llista donada aquí de les ciutats rubenitas amb les quals es nomenen en Is. 15; 16; Jer. 48, i en la Pedra de Moab, es pot constatar que en l'època de Mesa, i dels profetes Isaïes i Jeremies, el territori de Rubén havia quedat molt disminuït per les conquestes dels moabitas. Aquest país està situat sobre un fèrtil altiplà.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: RUBEN