Sabiduria

Significat de Sabiduria

(heb. i aram. generalment jokmâh, «perícia», «saviesa»; gr. generalment
sofía, «saviesa»).

Qualitat de bon judici desenvolupada a partir de l'experiència, l'observació
i la reflexió. La saviesa és una funció de la ment educada, que els
escriptors bíblics afirmen que prové del Senyor (Job 28:20, 23, 27; Sal.
111:10) i la relacionen amb l'obediència als manaments de Déu (Sal.
37:30, 31; Pr. 2:1, 2). Entre els llibres canònics, Job, Pr. i Ec. pertanyen
al grup dels anomenats «sapiencials». «La saviesa és millor que les
pedres precioses», diu Job (28:18). «El temor del Senyor és la saviesa, i
l'apartar-se del mal, la intel·ligència» (v 28). Com amb Job, la veritable
saviesa capacita a l'home per a enfrontar amb equanimitat les vicissituds de
la vida; només en contemplar a Déu i confiar en ell pot relacionar-se
sàviament amb les frustracions, i les dificultats de l'existència. David
també va buscar a Déu per a rebre saviesa (Sal. 51:6). Un salm atribuït a
Moisès demana a Déu que ensenyi als homes a comptar de tal manera els seus dies,
que aconsegueixin aconseguir la saviesa (Sal. 90:12). Aquí, com en Job 12.12, es
considera que la saviesa es desenvolupa amb l'experiència per la qual Déu
permet passar als que li temen. El propòsit de Salomó en escriure Pr. era
que la gent pogués «entendre saviesa i doctrina» (Pr. 1:2). En els
primers capítols del llibre personifica a la saviesa (3.16-18; etc.).
«Saviesa abans de res -diu-; adquireix saviesa; i sobre totes les teves possessions,
adquireix intel·ligència» (4:7). El llibre d'Ec. resumeix la saviesa que va adquirir
Salomó després de molts anys de dissipació, durant els quals es va esmussar la seva
sensibilitat moral, va adormir la seva consciència i va pervertir el seu judici. Al final de
la seva vida la seva consciència es va despertar de nou, i Salomón va començar a veure en tota la seva
magnitud la insensatesa de la seva conducta, al punt d'adonar-se que hi havia
arribat a ser un «rei vell i neci, que no admet consells» (Ec. 4.13). Es
acostava ja al moment de la seva mort, i no trobava cap satisfacció quan
reflexionava en la seva vida dissipada (12:1). Sincerament penedit, va tractar de
reprendre la bona senda, i aclaparat d'esperit es va apartar, cansat i assedegat,
de les cisternes trencades d'aquest món per a beure una vegada més de la font de la
vida. Va arribar a adonar-se de l'insensat de la seva conducta anterior, i mitjançant
l'Ec. va procurar donar una veu d'advertiment per a salvar a uns altres de les amargues
experiències per les quals ell mateix havia passat, amb l'esperança de
contrarestar de la millor manera possible la influència negativa del seu exemple
anterior.

En el NT la paraula sofía té un significat molt semblant ajokmâh. Contrasta
la saviesa del món (1 Co. 1.22; 3.19) amb la saviesa de Déu (Ro.
11.33;1Co. 2:7; 1.21; Stg. 3.13-17). Es diu que Crist és la «saviesa de
Déu» (1 Co. 1.24), pel fet que la seva vida i les seves paraules van manifestar la
saviesa divina, i perquè la salvació reeixida per mitjà d'ell demostra la
saviesa de Déu en establir la forma com es podia redimir als éssers
humans. Pablo predicava la «saviesa de Déu en misteri» (vs 6,7),
referint-se al meravellós i profund pla de salvació, que ni tan sols els
àngels podien sondejar plenament (cf 1 P.1.12). Els que necessiten saviesa
per a fer front a circumstàncies que estan més enllà de la seva capacitat o la seva
domini, poden demanar-la a Déu amb fe, i se'ls proporcionarà (Stg. 1:5, 6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SABIDURIA

SAVIESA segons la Bíblia: La Llei exposa els manaments i exigències del Senyor. La profecia jutja el comportament dels homes a la llum de la voluntat de Déu, i revela el desenvolupament del seu pla etern.

La Llei exposa els manaments i exigències del Senyor. La profecia jutja el comportament dels homes a la llum de la voluntat de Déu, i revela el desenvolupament del seu pla etern.

Pel que respecta a la saviesa, ella s'esforça, mitjançant l'observació, experiència i reflexió, a arribar a conèixer als homes i a Déu.

La Llei i la profecia, que provenen directament de Jehová, expressen La seva mateixa Paraula. La saviesa, expressió del bon sentit humà, és així mateix un do de Déu.

Implica la reverència cap al Senyor i l'obediència als seus manaments (Sal. 111:10; Pr. 9.10; Ec. 12.13). La saviesa és personificada en els primers capítols de Proverbis i en el llibre de Job (vegeu PROVERBIS [LLIBRE DE ELS]).

Al llarg de tota la història d'Israel es van donar savis consellers (Jer. 18.18); entre altres,
l'astuta dona de Tecoa (2 S. 14:2);
la dona sàvia d'Abel-bet-maaca (2 S. 20.18);

els quatre #canviar# de nom savis: Etán, Hemán, Calcol i Darda (1 R. 4.31).
Se servien de
paràboles (2 S. 14:4-11);
preceptes (Pr. 24:27-29);
proverbis (Pr. 24:23-26);
enigmes (Pr. 1:6);
lliçons de la vida (Pr. 24:30-34).
Mostres d'aquest gènere:

La paràbola de Jotam (Dj. 9:7-20);
l'endevinalla de Sansón (Dj. 14.14);
les paràboles de Natán (2 S. 12:1-7),
de la dona de Tecoa (2 S. 14:4-17),
i per un profeta desconegut (1 R. 20.35-43);
la rondalla del rei Joás (2 R. 14:9, 10).

Els màxims exponents de la saviesa hebrea són
Job,
Proverbis i
Eclesiastés.
Entre els llibres apòcrifs es poden assenyalar
Eclesiàstic, i
Saviesa de Salomó.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SABIDURIA