Sakkut i kaiwan

SAKKUT I KAIWAN (DEÏTATS) [ Heb sikkût ( סִכּוּת) i kiyyûn ( כִּיּוּן ) ]. Un nom i un epítet, respectivament, del planeta Saturn (Amós 5.26). Pel fet que Saturn era el més distant dels planetes coneguts pels antics i, per tant, el planeta era el moviment més lent i constant a través del cel, a Mesopotàmia se'l va descriure amb l'adjectiu kayamānu, que significa "l'estable". L'especulació apresa va millorar la connexió de Saturn amb l'estabilitat, la justícia i la veritat de tal manera que fins i tot es va identificar amb el Sol, que es percebia que tenia les mateixes qualitats en la tradició mesopotàmica (Parpola 1983: 343). Atès que la m acadia pot aparèixer com a w en préstecs de l'hebreu, les consonants acadias kymn apareixerien en hebreu com kywn,com de fet ocorre en Amós 5.26. Freqüents referències a kywn quan els planetes s'invoquen en arameu i textos mandeos en el 1r mil·lenni ANUNCI (Obermann 1940) afirma la longevitat, la popularitat i la transferència d'intercultural d'aquest títol per a Saturn.

La pronunciació del logograma sumeri SAG.KUD com sakkud en acadio ha estat confirmada (Trobo 1977: 15), la qual cosa permet la seva aparició com a préstec a l'hebreu com sakkût. Però atès que no hi ha evidència cuneïforme per a connectar aquest nom amb Saturn (Borger 1988), la possible aparició tant del nom com de l'epítet en Amós 5.26 és, en el millor dels casos, hipotètica. 2 Reis 17.30 és igualment problemàtic en aquest sentit.

Encara que Amós 5.26 pot, per tant, fer una doble referència al planeta Saturn adorat com una deïtat sota els seus noms mesopotàmics, tal lectura no està exempta de problemes. L'hebreu en realitat diu sikkût i kiyyûn, i Gevirtz ha demostrat que aquestes vocals inesperades no es poden explicar (com se sol intentar) per la influència de les vocals de šiqqûṣ, "cosa detestable". Interpretacions alternatives igualment respectables resulten quan es considera la possibilitat de diferents vocals, especialment l'evidència de textos antics que no interpreten les consonants skt com un nom diví en absolut, sinó que tradueixen la paraula com un substantiu comú singular, -tenda de, tabernacle de , – Sukkat (LXX, Fets 7.43,Vg ; La Regla de Damasc 7.14-19 proporciona una forma plural però l'explica com a singular). Un problema similar amb la vocalització incerta es troba amb el nom Kaiwan. Veure REFAN.

Bibliografia

Borger, R. 1988. Amos 5,26, Apostelgeschichte 7,43 und Šurpu II, 180. ZAW 100: 70-81.

Gevirtz, S. 1968. A New look at an Old Crux: Amos 5.26. JBL 87: 267-76.

Trobo, WH 1977. Noves llunes i dissabtes: un estudi de cas en l'enfocament contrastiu. HUCA 48: 1-18.

Isbell, CD 1978. Una altra mirada a Amós 5.26. JBL 97: 97-99.

Obermann, J. 1940. Dos bols màgics: nous textos d'encantament de Mesopotàmia. AJSL 57: 1-31.

Parpola, S. 1983. Cartes dels erudits assiris als reis Esarhaddon i Assurbanipal. Part 2. AOAT 5/2. Neukirchen-Vluyn.

      SAMUEL A. MEIER