Sal

Significat de Sal

(heb. melaj; gr. hálas, háls).

Clorur de sodi, o qualsevol de les diverses combinacions químiques
concomitants (com ser, clorur de magnesi, clorur de calci, etc.). La sal
comú (clorur de sodi) es troba en l'aigua de mar o en els
jaciments subterranis o superficials, i s'usa per a conservar diverses
substàncies i per a donar sabor. En l'antiguitat, quan la refrigeració i
molts altres mètodes moderns que s'usen ara per a conservar aliments no es
coneixien, la sal era de moltíssim més valor que en l'actualitat, i la seva
estima augmentava per assaonar els sacrificis (Lv. 2.13; Ez. 43:24); també es
refregava amb sal als nounats, per la creença que de #aqueix mode la
pell quedava més seca, ferma i neta (Ez. 16:4). Palestina disposa d'una
gran font natural de #aqueix substància en la Mar Morta; però les seves platges i les seves
pujols adjacents estan cobertes de sal de mala qualitat. Ella li va donar el seu
nom a la mar en el qual desemboca el Jordà (Gn. 14:3; Jos. 3.16; etc.), i
a la vall de la Sal, possiblement situat en l'extremitat meridional de la Mar
Mort o Mar Salado (2 S. 8.13), com també a la Ciutat de la Sal (Jos.
15:62). A vegades es cobria de sal les terres capturades com a senyal de
maledicció (Dj. 9.45). Però quan se l'usa en els llocs correctes i en les
quantitats adequades, aquesta substància és de gran valor. Per causa de la seva obra i
la seva influència, Crist va comparar als seus deixebles amb la sal (Mt. 5.13; cf Mr.
9.50; Li. 14.34). Els que no aconseguien les normes de l'evangeli eren com la
que havia perdut el seu sabor (Mt. 5.13; Li. 14.34, 35). Vegeu Sal, Mina de.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SAL

SAL segons la Bíblia: En les costes de la mar Morta s'aconseguia una sal d'una qualitat mediocre, després de l'evaporació de l'aigua salada.

En les costes de la mar Morta s'aconseguia una sal d'una qualitat mediocre, després de l'evaporació de l'aigua salada.

També s'aconseguia sal de la qual s'adheria als penya-segats. Els habitants de Canaán i de les regions circumdants se servien de la sal per a assaonar els seus aliments i per a conservar-los (Jb. 6:6; Eclo. 39:26).

La Llei ordenava posar sal en totes les ofrenes (Lv. 2.13; Ez. 43:24; Ant. 3:9, 1). Les terres impregnades de sal queden estèrils (Jb. 39:9).

Les ciutats condemnades a la total destrucció eren sembrades amb sal. Abimelec va devastar Siquem i la va cobrir de sal (Dj. 9.45).

Durant el cataclisme que va destruir les ciutats de la plana de l'Arabá, la dona de Lot es va demorar a la regió maleïda i va ser transformada en una columna de sal (Gn. 19.26; Ant. 1.11, 4).

La impura sal de Síria, exposada a la pluja, al sol, o dipositada en cases humides, perdia el seu sabor. No valent per a res, era tirada (cf. Mt. 5.13; Lc. 14.35).

La sal, que dóna sabor agradable als aliments, és el símbol dels fills de Déu, la vida i el testimoniatge dels quals han de ser plens de sabor i atractiu.

Totes les ofrenes de Levític, imatges de l'ofrena de Crist, havien de ser presentades amb sal, que era senyal del pacte amb Déu (Lv. 2.13; cf. Ez. 43:24).

El perfum sagrat que era cremat sobre l'altar d'or havia de ser salat (Éx. 30:35). El Senyor Jesús va dir als creients que ells, al seu torn, eren la sal de la terra (Mt. 5.13); han de tenir sal en si mateixos (Mr. 9.51); la seva paraula ha d'estar sempre assaonada amb sal (Col. 4:6).

En efecte, no hi ha res més pla, insípid, fins i tot mortífer, que els cristians sense influència, les vides sense relleu, les paraules buides de sentit: són coses totalment inútils.

S'han fet altres aplicacions a aquest símbol: així com la sal deté la corrupció, els creients són un fre a la corrupció del món; si la sal provoca la set, els cristians autèntics haurien de provocar set de Déu en els quals tenen al seu voltant.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SAL