Sallu

SALLU (PERSONA) [Heb sallû˒ ( סַלּוּא) , sallu˒ ( סַלֻּא) , sallû ( סַלּוּ) ]. 1. Un líder provincial i benjaminita que va accedir a establir-se a Jerusalem (Nehemías 11: 7). La línia de Sallu s'esmenta en Nehemías 11 i 1 Cròniques 9 (v 7). Les diferències entre les dues llistes suggereixen que no existeix una relació literària directa entre elles (contra Kellermann 1966 i Mowinckel 1964: 146-47). Alguns, no obstant això, han conjecturat que tots dos escriptors depenien de materials d'arxiu comuns (Schneider en HSAT 2: 42-43; Brockington 1969: 187; cf. Myers Ezra, Nehemiah AB, 185). El significat del nom és fosc. Rastrejant-ho fins a l'arrel àrab, sala˒a, alguns erudits creuen que el nom significa -(Déu) ha restaurat- (Dahlberg en IDB 4: 166).

2.      Un dels vint-i-dos sacerdots (Brockington 1969: 197-98) o famílies de sacerdots (Myers, 196), que va tornar a Jerusalem amb Zorobabel (Neh 12: 7). El nom apareix de nou en una llista paral·lela com Sallai (astut) en Neh 12.20; la diferència pot deure's a una corrupció del text (Brockington 1969: 189-90); cf. Dahlberg en BID 4: 166). Uns altres consideren els dos noms com a variants entre si (Myers Ezra, Nehemiah AB, 198).

Bibliografia

Brockington, L. 1969. Ezra, Nehemiah and Esther. Bíblia del segle. Londres.

Kellermann, O. 1966. 1031 Die Llistin in Nehemia 11 eine Dokummentation aus donin letzten Jahren donis Reiches Juda? ZDPV 82: 209-27.

Mowinckel, S. 1964. Studien zu dem Buche Ezra-Nehemia. Skrifter utgitt av Det Norske Videnskaps-Akademi i Oslo. Oslo.

      FREDERICK W. SCHMIDT