Sardis

Significat de Sardis

(gr. Sárdeis, «el sol»).

Antiga capital del regne de Lídia. Estava situada en el vessant de la muntanya
Tmolo i protegida en 2 dels seus costats pel riu Pactolo, tributari de l'Hermo.
La ciutat original va ser edificada totalment sobre el pujol (fig, 449) i
proveïda de forts murs protectors: més tard es va estendre cap a la plana
que es troba al peu. Apareix en la història per 1a vegada en el s VII a. C.,
quan era la capital del regne de Lídia, el país on es van inventar les
monedes encunyades, tan importants per a l'economia mundial. En el 457 a. C.
Ciro va prendre la ciutat i es va emportar presoner a Creso, el seu rei, qui era
fabulosament ric. D'allí d'ara endavant es va convertir en la capital d'una
satrapia persa, des d'on els perses dirigien els seus atacs contra els grecs.
Més tard, va canviar de mans diverses vegades. Primer la va prendre Alejandro, després
Antíoc el Gran, i en el 190 a. C. la hi va incorporar 1056 al regne de Pèrgam.
Quan aquest regne va passar a ser una possessió romana en el 133 a. C., Sardis va formar
part de la província d'Àsia. Un terratrèmol la va arrasar en el 17 d. C., però la
van reconstruir amb l'ajuda de l'emperador Tiberi. La seva destrucció final
va ocórrer en 1402, quan la van conquistar els mongols a les ordres de Timur o
Tamerián. Res va quedar de la seva antiga glòria, excepte algunes ruïnes. Un llogaret
pròxima encara conserva el vell nom de la ciutat: Sart. Mapa XX, B-4.

449. Pujol amb les ruïnes de la Sardis antiga.

A partir de 1910 i fins a 1914 una expedició nord-americana va realitzar
excavacions en el lloc sota la direcció de C. Butler, la que va portar a llum les
impressionants ruïnes d'un gran temple del s IV a. C. dedicat a Cibeles, la
deessa mare, a qui se li donava localment el nom d'Àrtemis (la Diana de
els romans) en temps del NT. Encara estan en peu 2 de les columnes d'aquest
temple, de 20 m d'altura (fig 450). Al costat d'elles apareixen les ruïnes d'una
petita església cristiana del s IV d. C. Les excavacions es van reprendre a
partir de 1958 sota la direcció de G. Haufmann de la Universitat d'Harvard.
Estaven patrocinades per la Fundació Bollingen, la Facultat Nord-americana de
Recerques Orientals, i les universitats d'Harvard i Cornell. Aquesta
nova expedició ha desenterrat tombes reals i privades, i impressionants
estructures del període romà, entre les quals figuren 2 esglésies cristianes
en el que sembla haver estat el barri cristià de la ciutat. Una d'elles es
remunta al s IV d. C. Un edifici espectacular era una antiga sinagoga jueva,
la més gran que s'hagi trobat. Tenia uns 58 m de llarg per 20,7 m de
ample, i possiblement va estar en ús des del 200 fins al 616 d. C. Entre els
donants que apareixen en les inscripcions figuren 9 consellers de la ciutat,
un comptador i un ex procurador, la qual cosa ens permet descobrir que important
era la comunitat jueva de Sardis. Que existia una església cristiana en #aqueix
ciutat abans que acabés el s I d. C. l'evidencia la carta que Juan li
va escriure des de l'illa de Patmos (Ap. 1.11; 3:1-6). Per a més informació
sobre la importància de Sardis com la seu d'una de les 7 esglésies del
Apocalipsi, vegeu CBA 7:102-104, 772, 773.

Bib.: G. M. A. Hanfmann, Letters From Sardis [Cartes des de Sardis] (Cambridge,
Mass., 1972).

450. Columnes del gran temple dedicat a Àrtemis en Sardis; a l'esquerra,
ruïnes d'una església cristiana.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SARDIS

SARDIS segons la Bíblia: Antiga capital del regne de Lídia, a uns 80 Km. a l'est d'Esmirna, al peu del mont Tmolos.

Antiga capital del regne de Lídia, a uns 80 Km. a l'est d'Esmirna, al peu del mont Tmolos.

L'any 546 a. C. Ciro va derrotar a Creso, apoderant-se de la seva capital, que va venir a ser un centre de l'administració persa. Després del pas de grecs i romans, i sota el domini d'aquests últims, Sardis va ser destruïda per un tremolor de terra l'any 17 d. C.

L'emperador Tiberi la va eximir d'impostos per a facilitar la seva reconstrucció; tenia un barri jueu (Ant. 14.10, 24), i bé aviat va tenir una comunitat cristiana (Ap. 1.11; 3:1, 4).

En l'actualitat és un poble; allí es troben les ruïnes d'un gran temple dedicat a Àrtemis, del segle IV a. C., i vestigis d'un temple de Zeus, i els murs d'una església cristiana del segle IV.
El seu nom actual és Sart.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SARDIS