Satanas

Significat de Satanas

(heb. Ðâtân [del verb sâtan «albergar animositat contra algú»],
«adversari»; gr. Satán i Satanàs [transliteracions de l'heb.]; els traductors
de la LXX gairebé sempre li van donar a Ðâtân el significat de diàbolos, «diable»,
«acusador» i «calumniador»).

Gran enemic de Déu i de l'home (Ap. 12:7-12), també anomenat diable* (Mt.
4.10, 11; Ap. 12:9), Beelzebú* (Mt. 12.24), Belial* (2 Co. 6.15), temptador (Mt.
4:3), enemic (13.25, 39), adversari (1 P. 5:8) i engañador (cf Ap. 12:9). La
1a acció registrada de Satanàs en la terra va consistir a convèncer a Eva, baix
la gran disfressa d'una serp, que desconfiés de la bondat de Déu, que
dubtés de la seva paraula i que rebutgés la seva autoritat, a fi d'aconseguir la caiguda de
Adán (Gn. 3:1-6; cf 1 Tu. 2.14). De #aqueix mode va aconseguir que l'espècie humana
es posés de la seva part en el seu gran conflicte contra el govern diví. Des de
llavors s'ha ocupat a entrampar, enganyar, desviar i seduir als éssers
humans (Ro. 8:7; 2 Co. 11:3; 2 Tu. 2.26; Ap. 12:9; etc.). Després de
induir-los a pecar (cf Jn. 13:2), els acusa davant Déu com a indignes del seu
misericòrdia (Zac. 3:1-4; Ap. 13.10). En el seu paper d'engañador desfigura la
imatge de Déu davant els homes i, a continuació, la dels homes davant Déu
amb el propòsit de produir l'eterna separació del Creador i les seves criatures,
i 1060 tot seguit acusa el Senyor davant l'Univers sencer com a culpable de
aquesta situació. Quan no pot infringir la lleialtat de l'home cap a Déu,
acusa el Senyor d'injust i tracta de destruir als éssers humans (Job 1:6-12,
21, 22; 2:1-9).

Jesucrist va enfrontar a Satanàs en el desert i va obtenir el triomf sobre ell (Mt.
4.10, 11), i ho va assenyalar com el responsable de tots els mals de la humanitat
(Lc, 13.16; Jn. 8.44). Jesús va dir que va veure «a Satanàs caure del cel com un
raig» (Lc. 10.18; cf Ap. 12:7-12). Els dirigents jueus ho van acusar de tirar
fos els dimonis gràcies al poder satànic, però el nostre Senyor va posar en
evidència la fal·làcia de #aqueix raonaments (Mt. 12.24-29). En una ocasió,
quan Simón Pedro va tractar d'apartar de la seva missió al Salvador, el Senyor, al
percebre la influència de Satanàs sobre Pedro, es va dirigir a éste com si fos
l'enemic (16.21-23). En una altra oportunitat li va advertir a Pedro que Satanàs
ho volia dominar (Lc. 22.31). El diable va induir a Judes a vendre al Mestre
per 30 peces de plata (Jn. 13.26, 27).

Pablo va advertir als seus conversos perquè no permetessin que Satanàs aconseguís la
menor avantatge sobre ells (2 Co. 2.11, cf 1 Co. 7:5). També va anunciar que el
gran Anticrist, l'inic que estava per venir, faria l'obra de Satanàs (2
Ts. 2:3, 4, 9), i va afirmar que l'adversari de Déu i de l'home és capaç de
transformar-se en àngel de llum (2 Co. 11.14). Satanàs va fer tot el que va poder
per a oposar-se al ministeri de l'apòstol (1 Ts. 2.18), i Déu li va permetre fins a
un cert punt que el sotmetés a aflicció (2 Co. 12:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SATANAS