Sedequias

Significat de Sedequias

(heb. Tsidqiyyâh[û], «Yahweh és justícia», «la justícia és Yahweh» o «justícia
de Yahweh»; probablement és el nom que figura en els registres as. com
Tsidqaia).

1. Fill de Quenaana i un dels 400 profetes que hi havia en la cort del rei Acab.
Va animar al rei perquè marxés contra els sirians amb la finalitat de recuperar Ramot
de Galaad, i va bufetejar a Micaías, el profeta de Jehová, 1066 quan éste
va profetitzar desgràcia (1 R. 22:6, 11-25).

2. Vintè i últim rei de regne meridional de Judà. Va regnar 11( 597-586 a. C.). El seu
nom original era Matanías, però el rei Nabucodonosor li ho canvio pel de
Sedequías quan ho va nomenar rei en lloc del seu nebot Joaquín (2 R. 24:17; 1
Cr. 3.15). En 2 Cr 36:9 i 10 se'n diu germà de Joaquín,* en el sentit de
«parent», ja que la paraula germà* s'usa a vegades amb #aqueix significat en la
Bíblia. El seu nomenament com a rei, després de la captura de Jerusalem i la
deportació de Joaquín per part de Nabucodonosor en el 597 a. C., figura en les
tablillas de les Cròniques de Babilònia, recentment descobertes, encara que la seva
nom no apareix en el registre.

Sedequías era feble de caràcter. Encara que de tant en tant se sentia inclinat a
seguir a Jeremies (Jer. 38:14-26), mancava de la fortalesa moral necessària per a
suportar la pressió de la gent. Va tolerar la contaminació del temple i no
va contrarestar les grans injustícies que es cometien en tota la nació (2 Cr.
36:14; Jer. 21.11, 12; 34:8-11). Un fort partit antibabilònic exercia
molta pressió sobre ell per a tractar de sacsegés el jou estranger, i en
Jerusalem també hi havia enviats de les nacions veïnes, potser amb la finalitat de
complotar contra Nabucodonosor (Jer. 27:1-22). Sedequías va tractar de fer-los
front per un temps. Una certa vegada va enviar emissaris a Babilònia, tal vegada per a
pagar tribut i proporcionar seguretats a Nabucodonosor quant a la seva
lleialtat. En el 4o any del seu regnat ell mateix va viatjar, potser amb la mateixa fi
(29:3; 51:59). És possible, encara que només com a conjectura, que aquesta visita hi hagi
tingut a veure amb la dedicació de la gran imatge erigida en la plana de
Dura (Dn. 3). Sedequías va cedir finalment a la pressió exercida per els
antibabilonis que hi havia entre els seus conciutadans i, en la confiança que
Egipte els ajudaria, es va rebel·lar contra Nabucodonosor. El resultat d'aquesta
infidelitat va ser la invasió de Judà per part de Nabucodonosor, que va acabar amb
la 3a captura de Jerusalem en 20 anys, la total destrucció de la ciutat, el
fi del regne de Judà i la deportació de la major part dels habitants del
país (2 R. 24:18-20; 25:1-21; 2 Cr. 36:13-21).

El setge final va començar en el 10o dia del 10o mes del 9o any de regnat de
Sedequías (Jer. 52:4), molt possiblement el 15 de gener del 588 a. C. Li ho
va aixecar momentàniament quan un exèrcit egipci va tractar de proporcionar alguna
ajuda (37:5). Després d'un llarg lloc, durant el qual va prevaler una
fam terrible, els babilonis van irrompre a través dels murs de la
ciutat el 9o dia del 4o mes del 11o any de Sedequías, que era el 19o de
Nabucodonosor (52:5, 6; cf v 12), aproximadament el 19 de juliol del 586 a. C.
Enmig de la confusió que es va produir, Sedequías va poder escapar de Jerusalem.
Però els escalfaments es van assabentar de la seva fugida, ho van perseguir i ho van aconseguir en
Jericó. Llavors ho van portar davant Nabucodonosor, que havia instal·lat el seu
caserna general en Ribla, en el centre de Síria. Després de donar mort a les seves
fills en la seva pròpia presència, Nabucodonosor va manar que li traguessin els ulls i el
van portar encadenat a Babilònia, on va romandre com a presoner fins al dia
de la seva mort (2 R. 25:1-7; Jer. 39:1-7; 52:1-11).

3. Fill de Jeconías, o Joaquín (1 Cr. 3.16). Alguns comentadors creuen que la
paraula «fill»* usada aquí té el sentit de successor.

4. Prominent líder de la judea postexílica que va afegir el seu segell al pacte de
Nehemías com 1r representant del poble davant el governador (Neh. 10:1).

5. Fill de Maasías; fals profeta que va desenvolupar les seves activitats entre els
exiliats en Babilònia. Gemegaire va predir que Nabucodonosor ho rostiria (Jer.
29:21-23), presumiblement per considerar-ho traïdor.

6. Fill d'Ananías i príncep de Judà durant el regnat de Joacim (Jer. 36:12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEDEQUIAS

SEDEQUÍAS segons la Bíblia: «justícia de Jehová».
(a) Fill de Quenaana. Juntament amb altres falsos profetes, va encoratjar a Acab al fet que ataqués Ramot de Galaad. Sedequías va bufetejar a Miqueas que, en nom de Jehová, havia profetitzat la derrota d'Acab. Miqueas va anunciar el càstig que cauria sobre Sedequías (1 R. 22.11-25).

«justícia de Jehová».
(a) Fill de Quenaana. Juntament amb altres falsos profetes, va encoratjar a Acab al fet que ataqués Ramot de Galaad. Sedequías va bufetejar a Miqueas que, en nom de Jehová, havia profetitzat la derrota d'Acab. Miqueas va anunciar el càstig que cauria sobre Sedequías (1 R. 22.11-25).

(b) Profeta mentider i immoral, fill de Maasías. Gemegaire va predir que Nabucodonosor faria rostir-ho viu (Jer. 29:21-23).

(c) Nom donat per Nabucodonosor a Matanías, fill de Josías, a qui va posar sobre el tron de Judà. Va regnar onze anys (598-587 a. C.), i va ser l'últim rei de Judà. El seu regnat va estar marcat pel mal.

No es va humiliar davant la paraula de Déu per mitjà del profeta Jeremies, i va profanar el nom de Jehová en infringir el jurament donat al rei de Babilònia. Els principals sacerdots i el poble vivien també en gran impietat.

En rebel·lar-se Sedequías contra Nabucodonosor, es va aliar amb Egipte (cf. Ez. 17:3-20). Egipte va ser derrotat, i Nabucodonosor va posar lloc a Jerusalem.

Sedequías va ser advertit moltes vegades per Jeremies en contra del curs d'acció que havia adoptat; havia de sotmetre's a Babilònia. Per aquesta raó, Jeremies va ser durament perseguit pels prínceps de Judà.

Quan finalment la ciutat va ser presa, Sedequías va intentar escapar amb les seves esposes i fills, però va ser capturat. S'havien donat dues notables profecies sobre ell: una, que Sedequías parlaria amb el rei de Babilònia, i «els seus ulls veuran els seus ulls» (Jer. 32:4), i l'altra: «Faré portar-ho a Babilònia, a terra d'escalfaments, però no la veurà, i allà morirà» (Ez. 12.13).

El seu compliment va ser que Sedequías va ser portat davant Nabucodonosor en Ribla, on els seus fills van ser morts davant la seva presència; després li van treure a ell els ulls; a continuació va ser portat a Babilònia carregat de cadenes, i empresonat fins a la seva mort (2 R. 24:17, 20; 25:2, 7; 1 Cr. 3.15; 2 Cr. 36:10, 11; Jer. 1:3; 21:1-7; 24:8; 27:3, 12; 28:1; 29:3; 32:1-5; 34:2-21; 37-39; 44:30; 49:34; 51:59; 52:1-11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEDEQUIAS