Sefatias

Significat de Sefatias

(heb. Shefatyâh[û], «Yahweh ha jutjat [jutja]» o «a qui Yahweh jutja
[defensa]»; el nom apareix en segells heb. antics).

1. Fill de David amb la seva esposa Abital (2 S. 3:4; 1 Cr. 3:3).

2. Pare d'un benjamita que vivia a Jerusalem (1 Cr. 9:8).

3. Soldat harufita, de la tribu de Benjamí, que es va unir a David en Siclag (1 Cr.
12:5).

4. Funcionari principal encarregat de la tribu de Simeón durant el regnat de
David (1 Cr. 27:16).

5. Fill de Josafat (2 Cr. 21:2).

6. Avantpassat principal d'una família de la qual 372 membres van tornar de
Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2:4; Neh. 7:9), i altres 81 amb Esdras (Esd. 8:8).

7. Avantpassat principal d'una família de «serfs de Salomó», alguns de que els seus
membres van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd.2.57; Neh. 7.59).

8. Avantpassat d'una família de Judà que vivia a Jerusalem (Neh. 11:4).

9. Príncep de Judà que va aconsellar al rei Es deies que donés mort a Jeremies,
al·legant que el profeta estava desanimant als defensors de Jerusalem
durant el lloc de la ciutat per part de Nabucodonosor (Jer. 38:1, 4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEFATIAS