Sefarad

Significat de Sefarad

(heb. Sefârad).

Lloc de residència dels exiliats de Jerusalem (Abd. 20). Li ho ha
identificat amb la Sparda dels textos cuneïformes perses, és a dir, Sardis,
la capital de Lídia. En una inscripció bilingüe arameolidia, que es va trobar
en Sardis, apareix el nom tal com figura en Abd. 20. Una altra identificació
proposta és Shaparda, situada a la regió sud-occidental de Mitjana, que apareix
esmentada en un text de Sargón 11. El Tárgum i la Peshita la identifiquen amb
Espanya. Mapa XII, C-4.

Bib.: Kent, Old Persian (Pèrsia antiga), p 210; ARAB II:76.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEFARAD

SEFARAD segons la Bíblia: Lloc de captivitat dels jueus, però d'on vindrien a posseir «les ciutats del Neguev [o del sud]» (Abd. 20).

Lloc de captivitat dels jueus, però d'on vindrien a posseir «les ciutats del Neguev [o del sud]» (Abd. 20).

S'han fet identificacions amb Sardis o Sparda, i amb la Shaparda de Mitjana esmentada en els documents de Sargón. Ell va deportar a israelites a ciutats de Mitjana (2 R. 17:6).

No hi ha relació coneguda entre aquesta Sefarad i Espanya, a la qual els jueus denominen amb el mateix nom.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEFARAD