Segell

Significat de Segell

(heb. jôthâm; gr. sfraguís).

Instrument que s'usava per a imprimir una marca distintiva en argila, cera,
etc., amb la finalitat d'indicar autenticitat, autoritat, seguretat que alguna cosa
estava complet també inviolabilitat, ratificació, etc. Els hi feia de
metall, pedra, etc., i podia ser un anell (fig 20) de forma cilíndrica (fig-
454) o cònica. El seu dibuix o monograma, que podia incloure el nom de l'amo,
era propietat indiscutible d'aquesta persona (Ex. 28:11; Est. 8:8). Ja hi havia
segells en l'era patriarcal, i en Palestina s'han trobat molts d'ells a
partir de #aqueix època. Sovint formaven part d'un anell* (Jer. 22.24), o es
els usava units a un cordó que penjava al voltant del coll (Gn. 38:18, BJ i
DHH). Els hi emprava per a segellar cartes, 1073 documents oficials,
contractes, llibres en forma de rotllos, tombes, etc. (1 R. 21:8; Est. 8.10; Jer.
32:9-14; Dn. 12:4, 9; Mt. 27:66; Ap. 5:1 ). Quan s'enduria l'argila, o
el material sobre el qual s'aplicava el segell (fig 455), una impressió intacta
indicaria que l'objecte segellat no havia estat violat. Les manetes de 3
gerros d'argila excavats en Bet semes i Tell Beit Mirsim (potser Debir),
porten l'empremta del segell: «Propietat d'Eliacim, majordom de Joaquín» (fig
184). Això indicaria que Nabucodonosor no va confiscar totes les pertinences de
Joaquín quan ho va portar captiu a Babilònia. En Laquis es va descobrir un segell
que diu: «Pertany a Gedalías, administrador de la casa» (fig 212; Jer.
40:9). Respecte a altres segells i impressions de segells, vegeu les figs 10,
23, 44, 50, 101, 102, 270, 277.

454. Segell de lapislázuli, donat pel rei Kirikiri al seu fill Bilalama,
trobat en Tell Asmar. A la dreta, la impressió del segell.

A Daniel se li va dir: «Sella el llibre fins al temps de la fi» (Dn. 12:4);
aparentment això significava que no li ho entendria fins a un temps
determinat (cf Ap. 10:4). La circumcisió d'Abrahán era un «segell de la
justícia de la fe» (Ro. 4.11). L'Esperit Sant «segella» al creient com la
possessió adquirida de Déu (Ef. 1.13, 14; cf 2 Tu. 2.19). Crist es va referir a
sí mateix com assenyalat, és a dir segellat pel Pare (Jn. 6.27). En el
Apocalipsi el sellamiento dels 144.000 «en els seus fronts» (7:1-4) significa el seu
aprovació pel cel (14:1, 2). En el cp 5 es presenta un llibre «segellat amb
set segells» el qual, una vegada obert, descriu gràficament certs
esdeveniments de la lluita entre Crist i Satanàs (cf 6:1-8:1). Per a major
informació sobre el significat de #aqueix segells, vegeu CBA 7:786-796.

455. Tauleta cuneïforme d'Amurru, amb un segell hitita gravat amb
jeroglífics, trobat en Ras Shamra.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEGELL

SEGELL segons la Bíblia: Anell o objecte cilíndric que portava el nom del seu propietari, o un disseny, i a vegades tots dos, gravats en el metall o en la pedra preciosa (Éx. 28:11; Est. 8:8).

Anell o objecte cilíndric que portava el nom del seu propietari, o un disseny, i a vegades tots dos, gravats en el metall o en la pedra preciosa (Éx. 28:11; Est. 8:8).

Els segells babilònics en forma de cilindre es remunten a una gran antiguitat, i els del tercer quart del segle IV a. C. indiquen un desenvolupament artístic destacable. Els segells rectangulars i ovals van desplaçar totalment als cilíndrics en Palestina a partir de l'edat de ferro.

L'anell de segell s'emportava a la mà dreta, o suspès del coll mitjançant un cordó (Gn. 38:18; Jer. 22.24). Les cartes i altres documents es formalitzaven mitjançant un segell (1 R. 21:8; Neh. 9.38; Est. 8:8; Jer. 32:10, 44; Jn. 6.27). La petjada es marcava en general en argila (Jb. 38:14).

En Palestina s'ha descobert una quantitat considerable de segells i de documents portant el nom dels seus propietaris, i datant d'un període comprès entre els segles VIII i V a. C. Els cofres, gerres, sepulcres i llocs on no s'havia de penetrar, rebien el segell de l'autoritat corresponent (Jb. 14.17; 41:6; Dn, 6.17; Mt. 27:66; Ap. 5:1).
Nehemías i els seus van segellar un pacte (Neh. 10:1).

El creient, en donar crèdit al que Déu diu sobre l'home i de la salvació que Ell ha proveït, virtualment posa el seu segell (assenteix al fet) que Déu és veraç (Jn. 3.33). «El fonament de Déu està ferm, tenint aquest segell: Coneix el Senyor als quals són seus (la part de Déu); i: Aparti's d'iniquitat tot aquell que invoca el nom de Crist (la part de l'home)» (2 Tu. 2.19). Ésta és una il·lustració del doble segell girant sobre un pivot, del qual es podien usar tots dos costats.

El rotllo en Ap. 5 tenia set segells, disposats de manera que en trencar un segell es podia desenrotllar una part del rotllo; així, es van obrint successivament els segells fins que tot queda revelat.

El fet de segellar constituïa un procés legal mitjançant el qual es confirmava un acte de lliurament o prohibició o reserva (cf. Jer. 32:7-11). També s'empraven amb freqüència com a testimoniatge i prova de genuïnitat. Això pot ser d'ajuda per a comprendre el concepte de sellamiento quan s'aplica a Crist i als cristians.

(a) El Senyor Jesús va parlar de Si mateix com havent estat segellat per Déu el Pare (Jn. 6.27), referint-se indubtablement al descens de l'Esperit Sant sobre Ell en El seu baptisme. Així, es va donar testimoniatge que Ell era el Fill de Déu.

(b) Els creients són segellats per l'Esperit per al dia de la redempció, i l'Esperit és també les arres de l'herència (2 Co. 1.22; Ef. 4.30). El do de l'Esperit és el segell. Això no va poder ser així fins que es va dur a terme l'obra de la redempció, aconseguint-se així la justícia per als homes.

Però el segell és ara la marca distintiva dels quals són de Déu. El concepte de segellament és distint del de ser nascuts de l'Esperit, així com del de ser conduïts per l'Esperit després d'haver-lo rebut. Només els creients reben el segell, en virtut de la seva fe al Salvador, que va morir per ells i que va ressuscitar per a la seva justificació. El segellament, basat en el perdó dels pecats, dóna la consciència del benefici aconseguit per la fe.

Hi ha diversos incidents en el llibre de Fets que llancen llum sobre això. En el dia de Pentecosta, després que Pedro hagués proclamat la mort, resurrecció i exaltació de Crist, els oients, compungits de cor, van dir: «Què farem?» (Hch. 2.37).

Pedro els va contestar: «Penediu-vos, i bategi's cadascun de vosaltres en el nom de Jesucrist, per a perdó dels pecats; i rebreu el do de l'Esperit Sant» (Hch. 2.38). Així, quan Pedro predicava a Cornelio i als quals s'havien reunit a la seva casa, mentre ell estava dient: «Tots els que en ell creguessin, rebran perdó de pecats pel seu nom… l'Esperit Sant va caure sobre tots els que sentien el discurs» (Hch. 10.43, 44).

En Ef. 1.13 s'afirma que els gentils, en creure en l'evangeli de la seva salvació, van ser segellats amb l'Esperit Sant de la promesa. (Vegeu ESPERIT SANT.)

(c) Els cent quaranta-quatre mil de les dotze tribus d'Israel esmentats en Ap. 7:3-8 seran segellats en els seus fronts. Aquesta quantitat tipifica la integritat del romanent que quedarà preservada per a benedicció a través de la gran tribulació, i queden patents com a portadors del testimoniatge i de la marca del Déu vivent.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEGELL