Sega
també: Siega
Significat de Siega
(heb. qâtsîr; gr. therismós).
La 1a gramínia que es collia en Palestina era l'ordi, que en general
estava llesta per a la sega en la 1a part d'abril. Li precedia l'ofrena de
una gavilla (Lv. 23.10, 11) en el 16° de Nisán (vegi 2 S. 21:9). A la collita
(heb. âsîf) de l'ordi li seguia de prop la del blat (Rt. 2.23), que es
estenia per diverses setmanes, perquè començava d'hora en les terres baixes però
acabava al voltant de juny i juliol en les terres més altes. La sega del
blat se celebrava mitjançant la presentació de 2 pans en el temple en el 50è
dia després del 16 de Nisán (Lv. 23.15-21; Dt. 16:9-12). En la tardor venia la
recol·lecció de les fruites. Quan s'acabaven totes, se celebrava la festa
de les Collites (Ex. 23.16) o dels Tabernacles (Lv. 23.34-43). Aquest era un
moment de gran gaubança i d'acció de gràcies al Senyor per les benediccions
del camp i del bosc (Neh. 8.14-18; cf ls. 9:3). El Sal. 65 i possiblement
el 67 són himnes de sega i gaubança.
Jesús es va referir al món com un camp madur per a la collita de l'evangeli,
però amb pocs obrers per a fer al treball que això demanda (Mt. 9.37, 38;
Lc. 10:2; Jn. 4.35). La sega s'usa també en l'AT per a 1093 representar el
moment del judici (Us. 6.11; Jl. 3.13). El mateix va fer Crist (Mt. 13.24-30;
cf Ap. 14.15). Gemegaire va establir un paral·lel entre la fi de la sega i el
fi del temps de prova concedit als éssers humans (Jer. 8.20; cf Ap.
22.11). Vegeu Falç.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).