Sextus, sentències d'

SEXTUS, SENTÈNCIES DE ( NHC XII, 1 ). Una col·lecció de dites de saviesa grecs reunits per un redactor cristiana, probablement prop del final de la 2d segle CE Un segle quart traducció llatina de Rufino gaudit de popularitat a Occident. També es conserven còpies en siríaco, armeni i georgià. En el segle XIX dos mss del Gk  Sent. Sisè van ser descoberts. El Codex XII de Nag Hammadi afegeix a aquests una còpia fragmentària d'una versió en copte sahídico. No sobreviu cap títol o número de pàgina; de les 39 pàgines originals estimades, només es conserven 10 i totes han sofert pèrdues considerables. Representen les màximes 157-180 i 307-397 de les 451 màximes conegudes per Rufinus.

El valor del copte enviat. Sextus és textual. Demostra ser una traducció fidel i consistent que brinda un suport significatiu al text crític grec establert per H. Chadwick (1959). Les úniques diferències són l'omissió de la màxima 162a i dos canvis menors en la seqüència. El traductor no va fer cap intent per canviar la perspectiva teològica o ètica del text grec. Atès que el text copte és anterior al Syr  mss en dos i al Gk mss en cinc segles, és un testimoniatge important del text, l'ordre i les divisions de les màximes gregues conegudes pel traductor copte a principis del segle IV o tal vegada fins i tot més primerenc.

Enviat. Els sisens no són d'origen gnòstic. La majoria de les màximes semblen haver estat extretes de col·leccions estoiques i pitagòriques. La seva aparició entre els escrits gnòstics no és més sorprenent que la popularitat que van gaudir en l'ortodòxia cristiana. Els tractats gnòstics de la col·lecció de Nag Hammadi contradiuen la creença que els gnòstics no valoren la vida virtuosa o que tendeixen al llibertinatge. Evidentment, el seu elitisme espiritual es corresponia amb un profund ascetisme el model del qual era la vida celestial. Ésta és també la preocupació dels Enviats. Sisè , així com altres tractats no gnòstics de Nag Hammadi com L'exegesi de l'ànima (NHC II, 6 ), The Book of Thomas the Contendre (NHC II, 7), Els Fets de Pedro i els Dotze Apòstols (NHC VI, 1 ), Ensenyament autoritzat (VI, 3 ) i L'ensenyament de Silvanus (VII, 4 ). La perspectiva ascètica és l'únic vincle obvi entre aquesta diversa col·lecció de textos. Dóna suport a la conclusió, basada en el papir de deixalla en la coberta del Codex VII, que els còdexs de Nag Hammadi van ser produïts i utilitzats en un monestir de Pacomio abans de ser enterrats en un flascó prop de Chenoboskia.

Bibliografia

Chadwick, H. 1959. Les sentències de Sextus. Textos S. Cambridge.

Poirier, P.-H. 1983. Les sentències de Sextus (NH XII, 3). BCNHT 11. Quebec.

Wisse, F. 1975. Die Sextus-Sprüche und dónes Problem der gnostischen Ethik. Pàgines. 55-86 en Zoom Hellenismus in donin Schriften von Nag Hammadi. ed. A. Böhlig i F. Wisse. Göttinger Orientforschungen 6/2. Wiesbaden.

—. 1988. Les sentències de Sisè (XII, 1). NHL , 503-8.

      FREDERIK WISSE