Sicaris
també: Sicarios
Significat de Sicaris
(gr. sikários, literalment «homes de dagues»).
Organització extremista de jueus que va liderar un regnat de terror a la Judea c
50-70 d. C. Els seus propòsits manifestos eren sacsejar el jou romà. Portaven
una petita daga o punyal oculta entre les robes i, mentre es barrejaven amb la
multitud, sovint apunyalaven a les persones marcades per l'organització. En
realitat, els sicaris eren assassins a sou. També delmaven les petites
guarnicions romanes que podien atacar furtivament. En general, fins i tot
els jueus que refusaven donar suport a les seves pretensions eren les seves possibles víctimes.
El tribú o capità romà que va rescatar a Pablo de la torba a Jerusalem
sospitava que l'apòstol pertanyia als sicaris o assassins, o a un rebel
egipci que un temps enrere havia reunit en el desert a 4.000 sicaris (Hch.
21.38).
Bib.: FJ-GJ ii.8.3, 6; 13.3; 17.6; 22.2; iv.9.3; vii.S.I, 6-9.1.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SICARIS
SICARIS segons la Bíblia: Grup de fanàtics irreductibles jueus que no vacil·laven a assassinar a traïció, barrejats entre la multitud, amb dagues curtes («sicae»). Quatre mil d'ells van ser executats sota el procurador Félix.
Grup de fanàtics irreductibles jueus que no vacil·laven a assassinar a traïció, barrejats entre la multitud, amb dagues curtes («sicae»). Quatre mil d'ells van ser executats sota el procurador Félix.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).