Sicòmor
també: Sicomoro
Significat de Sicòmor
Vegeu Cabrahígo.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SICÒMOR
SICÓMORO segons la Bíblia: (heb. «shikmah»; gr. «sykomoros», «sykomorea»). Aquest arbre, del gènere de les figueres, abundava en la plana de la Judea (1 R. 10.27; 1 Cr. 27:28; 2 Cr. 1.15; 9.27); també es trobava a la vall del Jordán (Lc. 19:4). Els egipcis ho conreaven (Sal. 78:47).
(heb. «shikmah»; gr. «sykomoros», «sykomorea»). Aquest arbre, del gènere de les figueres, abundava en la plana de la Judea (1 R. 10.27; 1 Cr. 27:28; 2 Cr. 1.15; 9.27); també es trobava a la vall del Jordán (Lc. 19:4). Els egipcis ho conreaven (Sal. 78:47).
El sicómoro, de menor qualitat que el cedre, servia no obstant això de fusta per a fusteria (Is. 9:9). És el «Ficus sycomorus», semblança a la figuera. Mesura de 7 a 15 m. d'altura i uns 18 m. de diàmetre de copa.
Les fulles són cordiformes i velloses per la seva part inferior. Es planta amb freqüència al llarg dels camins, on dóna una agradable ombra (cf. Lc. 19:4).
Els fruits creixen en raïms sobre petites branques que salin directament del tronc, i sobre les branques gruixudes. No s'ha de confondre aquest arbre amb el sicómoro pseudoplàtan, una espècie d'auró («Acer pseudoplatanus»).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).