Serf

Significat de Serf

(heb. generalment na{ar, «jove» o «jovenet»; {ebed, «esclau», «servent»,
«súbdit», «servidor»; gr. generalment dóulos, «esclau», «servent»;
diákonos, «servent», «ajudant», «diaca»; oikétes, «servent domèstic»;
páis «nen», «jove», «noi», «esclau», «servent»).

Algú que presta serveis, voluntària o involuntàriament, a una altra persona.
El terme pot aplicar-se als funcionaris de la cort com a serfs del rei
(Gn. 41:10; Ex. 7.10, 20; etc.), o a algú que d'alguna manera té
relació de dependència amb una altra persona (Dn. 1.12, 13). Quan un inferior es
dirigeix cortesament a un superior, sovint es pot referir a si mateix com
serf, per a expressar submissió (Gn. 50:18, 2 R. 1.13; Lc. 2.29; Hch. 4.29). A
els que adoren i serveixen al veritable Déu com a súbdits seus, se'n diu
serfs del Senyor (Gn. 19.19; 1 S. 3.10; Ap. 1:1; 22:6), i especialment als seus
representants i portaveus triats (1 R. 8.56; 2 R. 9:7; Dn. 9:6). Pablo
comunament es referia a si mateix com a «serf» o «esclau» de Jesucrist (Ro.
1:1; Fil. 1:1; Tit. 1:1; etc.).

De particular interès és l'expressió «el meu serf» o els seus equivalents, tal com
apareixen en els cps 41-66 d'Isaïes, on sovint es refereix a Israel com el
«serf» de Déu, a qui ell «va triar» (41:8, 9). Isaïes veu a la nació
exercint el seu paper en el marc de la relació de pacte amb el Senyor,
particularment respecte al propòsit de Déu per a #aqueix poble després del
captivitat babilònica (v 9). En obrar com els seus «testimonis» (43:10) devien
conèixer i comprendre la voluntat del Senyor per a poder donar testimoniatge d'ell davant
les nacions circumdants. Déu vessaria el seu Esperit sobre ells amb la fi
de capacitar-los perquè ho fessin eficaçment (44:1-3). El Senyor redimiria
de Babilònia al seu «serf» Jacob i als seus descendents, els portaria de nou a
la seva pròpia terra (65:9), els beneiria (vs 13-15) i seria glorificat en ells
(49:3). En cas de ser-li fidels, els defensaria dels seus enemics (cf 54:15-17).

En un sentit especial, el Messies en persona seria el «serf» de Jehová, que
completaria la restauració espiritual i la glorificació d'Israel (ls.
42:1-4). L'és el serf sufriente dels cps 52:13-53:12. En donar testimoniatge
Israel davant les nacions, molts arribarien a adorar al veritable Déu, i per
això mateix es convertirien en els seus «serfs» (56:6). Els moderns generalment
atribueixen a Israel tots els comentaris sobre el «serf de Jehová» que
apareixen en els cps 41-66, per ser el poble triat de Déu. No obstant això, els
expositors jueus més antics -el Tárgum d'Isaïes, per exemple- apliquen al
Messies els cps 52:13-53:12. La majoria dels erudits jueus que
van contribuir a compondre el Midrás, també li van aplicar aquests passatges al
futur Messies. Vegin-se Esclau; Serva.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SERF