La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Simeon

Significat de Simeon

(heb. Shim{on, «atenció [resposta]» [a l'oració] o «que sent [escolta;
sentint]»; gr. Sumeon; el nom apareix en un contracte heb. entre els Rotllos
de la Mar Morta, en una inscripció en una ossera jueva [fig 468] i en les
inscripcions nab. i pal.).

Vegeu Simón.

468. Inscripció sobre una ossera jueva (receptacle d'ossos): «Simeón
Barsabás».

1. Segon fill de Lea i Jacob (Gn. 29:33). L'i el seu germà Leví van mastegar a els
siquemitas per a venjar-se per la humiliació al fet que éstos van sotmetre a la seva germana
Dina (34:25-31). José va triar a Simeón perquè es quedés a la presó en
qualitat d'ostatge fins que els seus germans tornessin amb Benjamí (42:24).
Simeón va tenir 6 fills, dels quals 5 van ser avantpassats de famílies tribals
(Gn.46:10; Nm. 26:12-14; 1 Cr. 4.24). Quan Jacob va beneir als seus fills en el seu
llit de mort, va condemnar a Simeón i a Leví per la seva crueltat, i va predir que les seves
descendents es dividirien i serien escampats a Israel (Gn. 49:5-7).

2. Tribu al fet que va donar origen Simeón I. El cap tribal durant la 1a part de la
peregrinació pel desert va ser Selumiel, fill de Zurisadai (Nm. 1:6; 2.12;
7.36, 41; 10.19), i més tard Semuel, fill d'Amiud (34:20). Safat, fill de
Horí, va representar a la tribu entre els espies (13:5). Resulta estrany que en
les benediccions pronunciades per Moisès no s'esmenti a Simeón. No se sap si
l'omissió va ser intencional per part de Moisès, o si algun escriba per
accident va ometre #aqueix nom 1099.

Quan les 12 tribus es van reunir al costat dels monts Ebal i Gerizim, la tribu
de Simeón es va situar en els vessants del mont Gerizim per a pronunciar les
benediccions de Jehová (Dt. 27:12). Quan el país es va distribuir tirant
sorts, la tribu de Simeón, que aparentment era una de les més
insignificants, va rebre el seu territori dins de la regió meridional de Judà,
en el qual es trobaven algunes ciutats importants com Beerseba, Siclag i
Forma (Jos, 19:1-9). Per consegüent, els simeonitas* es van unir a Judà en
les seves lluites contra els cananeus (Dj. 1:1, 3, 17). Aparentment, amb el temps
van ser absorbits per Judà i difícilment van tornar a exercir algun paper
com a tribu distinta, encara que no van perdre del tot la seva identitat, ja que en els
dies d'Ezequías es diu que van derrotar al poble de Cam, que habitava en el
vall de Gedor, i van ocupar el seu territori (1 Cr. 4.24, 39-41). Més o menys en
#aqueix època uns 500 simeonitas* van exterminar els romanents d'amalecitas i es
van apoderar de les seves terres (vs 42,43). Ezequiel va incloure a aquesta tribu en el
Israel ideal que habitaria Canaán (Ez. 48:24, 25, 33), i Juan els incorpora a
els segellaments per l'àngel d'Ap. 7:7. Mapa VI, F-2.

3. Membre de la família d'Harim; estava casat amb una dona estrangera en els
dies d'Esdras (Esd. 10.31).

4. Home piadós que esperava la salvació d'Israel. Com que havia rebut
la promesa de l'Esperit Sant que no moriria fins a haver vist al Messies,
estava en el temple quan José i María van anar a presentar al Nen Jesús davant
el Senyor, d'acord amb la llei hebrea. Simeón va reconèixer en ell al Crist e
va fer algunes prediccions respecte al Nen i la seva mare, mentre expressava
la seva disposició a morir perquè el seu més fervent desig s'havia complert (Lc.
2.25-35).

5. Jueu que apareix en la genealogia de Jesús segons Lucas (Lc. 3.30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIMEON

SIMEÓN segons la Bíblia: (a) Segon fill de Jacob i Llegeixi (Gn. 29:33). Juntament amb Leví, el seu germà, va massacrar als cananeus que habitaven en Siquem, a causa de l'ultratge infligit a Dina, la germana d'ells, per un príncep d'aquesta ciutat (Gn. 34:24-31).

«que ha estat sentit».

(a) Segon fill de Jacob i Llegeixi (Gn. 29:33). Juntament amb Leví, el seu germà, va massacrar als cananeus que habitaven en Siquem, a causa de l'ultratge infligit a Dina, la germana d'ells, per un príncep d'aquesta ciutat (Gn. 34:24-31). (Vegeu DINA.)

Simeón va ser el que va haver de quedar com a ostatge en una presó d'Egipte (Gn. 42:24). Jacob, en morir, va predir el paper futur de Simeón, i li va recordar la matança dels siquemitas, anunciant-li que, el mateix que Leví, els seus descendents quedarien dispersats a Israel (Gn. 49:5-7).

(b) Antecessor de Crist que va viure entre David i Zorobabel (Lc. 3.30).

(c) Fill d'Harim. Esdras ho va persuadir al fet que acomiadés a la seva dona estrangera (Esd. 10.31).

(d) Home recte i piadós a qui l'Esperit Sant va revelar que no moriria abans d'haver vist al Crist del Senyor. Arribant al Temple en el moment en què José i María presentaven al nen Jesús, Simeón va reconèixer en Ell al Messies promès, i va dir que ja podia morir en pau. L'ancià va anunciar a María que ella sofriria molt a causa de la sort reservada al seu fill (Lc. 2.25-35).

(e) Profeta o doctor de l'església d'Antioquia; tenia com a sobrenom Níger, «el Negre»; és possible que fora de raça africana (Hch. 13:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIMEON

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic