Simon

Significat de Simon

(heb. Shîmôn [1], tal vegada «desert»; as. Simânu; gr. SímÇn [2-11],»sentint [que
sent o escolta]»; tal vegada una forma de Sumeon al seu torn una transliteració del
heb. Shim{ôn, Simeón; el nom apareix en algunes inscripcions).

1. Cap d'una família de Judà (1 Cr. 4.20).

2. Simón Pedro (Mt. 4.18; Lc. 4.38; etc.). Vegeu Pedro.

3. El cananista (Mt. 10:4; Mt. 3.18; Lc. 6.15; Hch. 1.13). Cananista* és «zelote»
* per a Lc., Hch. i la DHH, «fanàtic» per a la NBE, i «cananeu»* per a la BJ.
Un dels deixebles de Jesús. La Bíblia no diu res més sobre ell fora
d'explicar-ho entre els Dotze. Segons la tradició, hauria treballat en el nord
d'Àfrica i hauria sofert el martiri en Palestina durant el regnat de
Domiciano, un perseguidor dels cristians.

4. Germà de Jesús (Mt. 13.55; Mr. 6:3). Vegeu Germans de Jesús.

5. El leprós, un resident de Betania (Mt. 26:6; Mr. 14:3). El terme «leprós»
dóna a entendre que hauria sofert de lepra però estava recuperat,
indubtablement gràcies a Jesús, perquè si no se l'hauria considerat pària.
Mentre el Senyor era a la seva casa com a convidat, una dona el va ungir amb un
costós perfum (Mt. 26:6-13; Mr. 14:3-9). Un altre informe sobre aquest
ungimiento li dóna a Simón, l'amfitrió, el títol de «fariseu» (Lc. 7.36, 39,
40-47). Molts comentaristes consideren que éste és un altre incident, de mode
que el fariseu seria un altre Simón. Per raons per a identificar a tots dos com la
mateixa persona, vegeu CBA 5:745-747.

6. De Cirene (Mt. 27:32; Mr. 15.21; Lc.23.26), l'home a qui es va obligar a
portar la creu de Jesús. Marcos ens diu que en #aqueix moment «venia del camp»
i era el pare d'Alejandro i Rufo.

7. El fariseu (Lc. 7.36; etc.). Vegeu Simón 5.

8. El pare de Judes Iscariote (Jn. 6:71; 12:4; 13:2, 26).

9. El mag* (Hch. 8:9-24). D'acord amb Justino Màrtir, hauria nascut en Gito,
un llogaret de Samaria. El 1r contacte de Simón amb el cristianisme s'hi hauria
produït quan Felipe, l'evangelista, va exercir el seu ministeri en Samaria (Hch.
8:5). Li ho presenta com algú que enganyava el poble mitjançant la
realització de suposats miracles, els que li van guanyar el títol de «el gran
poder de Déu» (v10); tal vegada era un de #aqueix jueus que lucraven explotant la
superstició i la credulitat dels pagans. Quan va sentir l'evangeli predicat
per Felipe, va creure i va ser batejat, però a la llum dels esdeveniments
posteriors sorgeix el dubte de si es va convertir realment. Els «senyals i grans
miracles» que realitzava Felipe ho van sorprendre (Hch, 8.13), de manera que quan
més tard va descobrir que el poder per a fer tals coses era conseqüència de
haver rebut l'Esperit Sant, li va oferir diners a Pedro per a comprar #aqueix
do (vs 18, 19). En vista d'això, l'apòstol ho va reprendre (vs 23). Simón li
va demanar que orés per a no rebre cap càstig (v 24). Es va convertir més tard
en una figura central d'una certa literatura 1100 dels primers segles, en la
que se'l descriu com a precursor de l'heretgia gnòstica, i un mestre que el seu
sistema es basava en gran manera en l'angelologia, l'astrologia i en una
creença il·limitada en els seus propis poders «divins». En els així anomenats
Reconeixements de Clement i en les Homilies clementines, li ho presenta
discutint amb Pedro i fent miracles per a oposar-se a l'apòstol. En tots dos
casos éste ho reprèn.

Bib.: Justino Màrtir, Primera Apologia, 26.

10. L'adober* (Hch. 9: 43), resident de Jope que per «molts dies» va ser
amfitrió de Pedro. Mentre s'allotjava a la seva casa, que estava «al costat de la mar»
(10: 6), Pedro va tenir la visió del llenç que descendia del cel (vs 9-16) i es
li va dir que visités a Cornelio (vs 17-22).

11. El profeta i/o mestre cristià resident a Antioquia en el temps de la
preparació de Saulo i Bernabé per al servei en el camp missioner. També
era conegut pel seu nom llatí, Níger, que significa «negre», la qual cosa suggereix
que hauria pertangut a una raça africana (Hch. 13: 1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIMON

SIMÓN segons la Bíblia: (a) Simón Pedro (vegeu PEDRO).
(b) Pare de Judes Iscariote (Jn. 6:71; 13.26).
(c) Simón el Zelote. Membre d'un partit de patriotes, va rebre aquest nom per a distingir-lo de Simón Pedro (Mt. 10:4; cf. Lc. 6.15).

(forma hel·lenitzada del nom heb. «shim’õn», Simeón).

(a) Simón Pedro (vegeu PEDRO).

(b) Pare de Judes Iscariote (Jn. 6:71; 13.26).

(c) Simón el Zelote. Membre d'un partit de patriotes, va rebre aquest nom per a distingir-lo de Simón Pedro (Mt. 10:4; cf. Lc. 6.15).

(d) Un dels germans del Senyor. (Vegeu GERMANS DE JESÚS.)

(e) Fariseu que va convidar al Senyor a un menjar a la seva casa. En aquesta ocasió una dona pecadora va ungir els peus del Senyor Jesús (Lc. 7.36-50).

(f) Habitant de Betania; propietari d'una casa en aquesta localitat. Havia estat leprós, i és segurament el Senyor qui el va sanar. María, germana de Lázaro, va ungir els peus de Jesús amb un perfum de gran preu mentre el Senyor estava a la taula a casa de Simón (Mt. 26:6-13; Mr. 14:3-9; Jn. 12:1-8).

La presència de Lázaro i de les dues germanes, la part que van assumir en l'organització del menjar, el fet que la casa de Simón el leprós es trobava en Betania, tot això fa pensar que l'ex-leprós estava emparentat amb Lázaro i les seves germanes, o que era almenys amic de la família. Fins i tot podria tractar-se del propi marit de Marta. (Vegeu MARTA.)

(g) Pare d'Alejandro i de Rufo (Mt. 27:32), era oriünd de Cirene; va ser obligat a portar la creu de Jesús.

(h) Embruixador, conegut com a Simón el mag. Els seus artificis havien fascinat de tal manera als samaritans, que deien d'ell que era el gran poder de Déu.

Simón va rebre aparentment l'Evangeli predicat per Felipe, i va ser batejat. Havent volgut comprar amb diners el privilegi d'atorgar l'Esperit Sant a qui voldria mitjançant la imposició de mans, el mag va sofrir una severa reprensió.

Pedro li va retreure l'estar mancat de rectitud i de trobar-se lligat per la iniquitat; li va exhortar a penedir-se i a orar directament al Senyor per a obtenir el seu perdó.

Simón no es va regirar contra les paraules de l'apòstol, sinó que li va suplicar que intercedís a favor seu (Hch. 8:9-24). Malgrat això, no sabem si es va penedir d'una manera genuïna.

Del seu nom s'ha derivat el terme de «simonia», això és, el trànsit en coses santes per interessos lucratius.

(i) Adober de Jope. Pedro va viure un temps a la seva casa (Hch. 9.43; 10:6, 7, 32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SIMON