Somer
Significat de Somer
(heb. Shômêr, «guardià [guarda, vigilant, alcalde]»).
1. Moabita, mare d'un dels assassins del rei Joás (2 R. 12.21), a qui es
flama Simrit* en 2 Cr. 24:26.
2. Descendent d'Aser (1 Cr. 7.32); se'n diu Semer en el v 34. Vegeu Semer
3. Somormujo
(heb. shâlâk, qâzath).
La identificació d'aquestes 2 paraules hebrees és incerta. Per a shâlâk alguns
suggereixen el corb de mar o el somormujo comú, molt conegut en la costa
palestinense del Mediterrani i en els corrents d'aigües de les
voltants. Té un apetit voraç, però no posseeix la bossa que caracteritza
al pelicà. En la llei mosaica li ho inclou entre els ocells immunds (Lv.
11.17; Dt. 14.17). La mateixa incertesa existeix per a identificar qâzath, un
ocell esmentat en les profecies d'Isaïes (ls. 34:11) i Sofonías (Sof. 2.14).
Pot ser una classe de mussol, falcó o voltor. De qualsevol manera, la seva
presència simbolitza la desolació de llocs prèviament habitats. Driver
identifica al shâlâk amb el mussol pescador, i al qâzath amb una altra classe de mussol.
Bib.: G. R. Driver, PEQ 87 (1955): 14-16.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SOMER
SOMER segons la Bíblia: (a) Descendent d'Aser i filla d'Heber (1 Cr. 7.32).
(b) Moabita, mare d'un dels assassins del rei Joás (2 R. 12.21), i que rep el nom de Simrit en 2 Cr. 24:25, 26.
(a) Descendent d'Aser i filla d'Heber (1 Cr. 7.32).
(b) Moabita, mare d'un dels assassins del rei Joás (2 R. 12.21), i que rep el nom de Simrit en 2 Cr. 24:25, 26.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).