Taanac

Significat de Taanac

(heb. Ta{anâk, potser «arenal» o «castell»; Cartes d'Amarna, Tâhnuka; egip.
T{nk; el munt de ruïnes anomenat Tell Ta{annak encara conserva #aqueix antic
nom).
Antiga ciutat fortificada cananea situada al sud de la plana d'Esdraelón, a
8 km al sud-est de Meguido, esmentada en els registres de Tuthmosis III (c
1486-c 1450 a. C.) i en les Cartes d'Amarna* (c 1400 a. C.). Taanac no va ser
ocupada pels israelites en temps de Josué (Dj. 1.27), encara que el seu rei es
trobava entre els que van ser derrotats per ell, i la llista del qual apareix en Jos.
12.21. En l'època dels jutges, els hebreus, sota la direcció de Débora i
Barac, van combatre contra Jabín i Cisés en els voltants d'aquesta ciutat
(Dj. 5.19). Encara que Taanac es trobava en el territori d'Isacar o Aser, la
va posseir Manasés (Jos. 17.11; 1 Cr. 7.29). En els dies de Salomó va pertànyer a
un ric districte administrat per Baana, que abastava, a més, Meguido, Betsán
i altres ciutats (1 R. 4.12). Després de #aqueix moment no la hi torna a
esmentar en l'AT. El faraó Sisac es refereix a Taanac com una de les
ciutats de Palestina que va conquistar després de la mort de Salomó.

Una expedició austríaca, sota la direcció d'Emst Sellin, va fer excavacions
en Taanac des de 1901 fins a 1904. Com que en #aqueix llavors les tècniques
modernes relatives a l'arqueologia es trobaven en la infància, els
resultats científics d'aquestes excavacions manquen de major importància,
encara que va quedar provat que aquesta ciutat estava habitada en el 2° mil·lenni a. C.
Entre els notables descobriments fets per Sellin es troben 12 tablillas
cuneïformes que pertanyien als arxius d'un governant local del s XV
a. C., un altar per a encens del S XII a. C., decorat amb una sèrie de
criatures mitològiques, i un segell cilíndric amb 2 textos: un en caràcters
cuneïformes i l'altre en jeroglífics egipcis (fig 482). Mapa VI, C-3.

482. Ruïnes de cases en la Taanac antiga.

Des de 1963 fins a 1968 es van practicar noves excavacions, sota la direcció de
P. Lapp, que van posar de manifest la història d'aquesta antiga ciutat. Est
arqueòleg va descobrir que Taanac havia estat una fortalesa en l'Edat Primerenca
del Bronze (3er mil·lenni a. C.). Després de romandre deshabitat per un
temps, es va reconstruir la ciutat c 1700 a. C., i un segle més tard se li va afegir
un mur tipus casamata, constituït per 2 murs paral·lels units per murs
intermedis, de manera que es formaven una quantitat de recintes entre ells.
A les cases de #aqueix període es van trobar 64 tombes sota els pisos, amb
els cadàvers col·locats en gerros, el 90% dels quals era de nens. La
ciutat va ser completament destruïda per Tuthmosis III en el s XV a. C. En el
s XII a. C. va ser reconstruïda i se li van fer nous murs. De #aqueix època
prové una espècie d'altar fet de fang cuit ricament decorat amb
figures de lleons i éssers humans. S'ho va trobar prop del lloc on Sellin
havia descobert un objecte similar qualificat d'altar per a encens. Sisac
va destruir la ciutat de l'Edat del Ferro (926 a. C.). Sembla que només es li
va reedificar una torre en el s IX a. C., mentre la major part del monticle de
ruïnes va romandre deshabitat fins que es va produir l'ocupació àrab.
Bib.: P. Lapp, BASOR 173 (Febrer de 1964):4-44; 185 (Febrer de 1967):2-39;
195 (Octubre de 1969):2-49; BA 30 (1967):2-27.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TAANAC

TAANAC segons la Bíblia: Ciutat cananea. Durant la conquesta, Josué va vèncer al seu rei i el va passar a degolla (Jos. 12.21). La ciutat es trobava en territori pertanyent a Isacar, però va ser assignada a la tribu de Manasés (Jos. 17.11; 1 Cr. 7.29); després va ser lliurada als levites de la família de Coat (Jos. 21.25).

Ciutat cananea. Durant la conquesta, Josué va vèncer al seu rei i el va passar a degolla (Jos. 12.21). La ciutat es trobava en territori pertanyent a Isacar, però va ser assignada a la tribu de Manasés (Jos. 17.11; 1 Cr. 7.29); després va ser lliurada als levites de la família de Coat (Jos. 21.25).

La tribu de Manasés no va tirar als cananeus de Taanac, sinó que els va sotmetre a tribut (Dj. 1.28). La gran batalla entre Barac i Sísara va tenir lloc prop d'allí (1 R. 4.19). En l'època de Salomó era una ciutat important (1 R. 4.12).

És esmentada en les cartes de Tell el-Amarna a propòsit de l'avanç de Tutmose III contra Meguido. (Vegin-se AMARNA, FARAÓ, c.) Tell Ta’annak, sobre l'emplaçament de l'antiga ciutat, es troba enmig de pujols de poca altitud, en el límit de la plana de Jezreel, a 8 Km. al sud-est de l'antiga Meguido.

Aquest estratègic lloc, marcat pels vestigis d'una antiga fortalesa, va ser periòdicament ocupat pels egipcis i els babilonis. Expedicions alemanyes i austríaques van efectuar excavacions allí en 1901-1904.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TAANAC