Timna

Significat de Timna

(heb. Timna{ [1, 2 5], tal vegada «refrenamiento»; Timenâh [3, 4], «porció
assignada»).

1. Filla de Seir i germana de Lotán (Gn. 36:12, 20, 22; 1 Cr. 1.38, 39). Va ser la
concubina d'Elifaz, el fill major d'Esaú, i mare d'Amalec (Gn. 36:12).

2. Cap d'Edom (Gn. 36:40; 1 Cr. 1.51). Com Timna{ és la capital de Catabán, en
el sud d'Aràbia, aquest vocable es podria vincular amb el d'una tribu, el que
al seu torn es remuntaria a un nom dels temps bíblics.

3. Ciutat del límit occidental de Judà, prop de Bet-semes (Jos. 15.10), però
atorgada a la tribu de Dan (19.43). En els dies de Sansón, aparentment
estava en mans dels filisteus (Dj. 14:1, 2, 5). Sembla que va tornar a ser
possessió israelita, probablement en els dies de David, perquè 2 Cr. 28:18
declara que va ser capturada novament pels filisteus durant el regnat de
Acaz de Judà. Timna va ser identificada anteriorment amb Khirbet Tibnah, 1160 a
4 km al sud-oest de Bet-semes, però és més probable que la seva veritable ubicació
correspongui a Tell el-Batâshi, a 5 km al nord-oest de Khirbet Tibnah. Mapa VI,
E-2.

Bib.: I. Aharoni, PEQ 90 (1985): 27-31.

4. Ciutat situada en els pujols de Judà, prop d'una certa Gabaa (Jos. 15.57).
Probablement és la Timnat, prop d'Adulam i Enaim, on Judà va ser a
esquilar ovelles (Gn. 38:12-14). Se l'ha identificat amb Tibnah, a 14,5 km
a l'oest sud-oest de Betlem.

5. Fill d'Elifaz (1 Cr. 1.36).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TIMNA