Negra
també: Tinta
Significat de Tinta
(heb. deyô; gr. mélan i mélas).
Líquid de color negre o vermell que s'usava en l'antiguitat per a escriure en
papir, cuir, pergamí o trossos de terrisseria. La tinta vermella es feia amb
ocre i una solució gomosa. La tinta més antiga s'elaborava amb sutge o amb
carbó vegetal mòlt barrejats amb un líquid gomós. Però una certa tinta
produïda amb ingredients metàl·lics es va usar a l'Orient molt abans de la
època romana. Això va quedar demostrat gràcies a les anàlisis científiques de la
que es va usar en les Cartes de Laquis, del temps de Jeremies. L'anàlisi
va demostrar que contenia ferro, probablement derivat de les protuberàncies de
l'escorça de l'alzina. Les anàlisis practicades fins ara demostren que
la tinta que es va usar per a escriure els rotllos de la Mar Morta estava feta
solament de carbó. Els escribes egipcis generalment portaven tinta seca
amb si en forma de petites pastilles que barrejaven amb un líquid sobre una
espècie de paleta abans d'usar-la. La paraula «negra» apareix en els
següents passatges bíblics: Jer. 36:18; 2 Co. 3:3; 2 Jn.12; 3 Jn. 13.
Bib.: A. Lewis en Lachish I [Laquis I] (Londres, 1938), pp 188-193.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).