Tirsa

Significat de Tirsa

(heb. Tirtsâh, «plaer [delit]»).

1. Filla menor de Zelofehad de la tribu de Manasés. Zelofehad no va tenir hereus de
sexe masculí, de manera que la seva herència havia de recaure sobre les seves filles (Nm.
26:33;27: 1; 36: 11; Jos. 17:3-6).

2. Ciutat canviada de nom per la seva bellesa (Cnt. 6:4). Josué la va conquistar llevant-la-hi a
els cananeus (Jos. 12.24), però no va adquirir prominència fins a l'època de els
reis hebreus quan Jeroboam la va convertir en la seva residència real i capital del
regne del nord (1 R. 14.17). Va conservar #aqueix posició fins que Omri va edificar
Samaria i va traslladar allí la capital (15.21, 33; 16:6, 8, 9, 15, 17, 23, 24).
No obstant això, Tirsa va continuar sent important (2 R. 15.14, 16). La hi ha
identificat amb la ciutat del nord de Tell el-Fârah, a 11 km al nord-est de
Nablus. Les excavacions dutes a terme en #aqueix lloc en 9 expedicions, entre
1946 i 1960 i sota la direcció de R. de Vaux, han posat de manifest que la
antiga història de Tell el Fárah concorda amb la de Tirsa. Les excavacions
han demostrat que la ciutat ja estava envoltada de forts murs en l'Edat
Primitiva del Bronze (3er, mil·lenni a. C.). Després de la seva destrucció li la
va tornar a reconstruir en l'Edat mitjana del Bronze, en l'època de els
patriarques. Després d'un altre període de decadència, va tornar a florir mentrestant
governaven els reis d'Israel, especialment quan va ser capital del regne del
nord. En els dies d'Omri la ciutat va ser abandonada. Algunes de les cases que
s'estaven construint van quedar inconcluses, evidentment perquè el decret
real determinava que la capital es traslladés a Samaria. (El Mapa VI, D-3 dóna
2 possibles ubicacions per a Tirsa: Tell el-Fárah, al nord-est de Siquem, que és
el lloc correcte; i Jemmain, al sud-oest de Siquem, que cal rebutjar.)

Bib.: R. de Vaux, PEQ 88 (1956):125-140; EAEHL II:395-404.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TIRSA

TIRSA segons la Bíblia: «gràcia», «encant».
(a) La menor de les cinc filles de Zelofehad (Nm. 26:33; 27:1; 36:11; Jos. 17:3).
(b) Ciutat canviada de nom per la seva bellesa (Cnt. 6:4). Josué la va arrabassar als cananeus (Jos. 12.24).

«gràcia», «encant».
(a) La menor de les cinc filles de Zelofehad (Nm. 26:33; 27:1; 36:11; Jos. 17:3).
(b) Ciutat canviada de nom per la seva bellesa (Cnt. 6:4). Josué la va arrabassar als cananeus (Jos. 12.24).

Jeroboam I va fer d'ella la seva residència (1 R. 14.17) i vi a ser la capital del regne del nord (1 R. 15.21, 33; 16:6, 8, 9, 15, 17), però va deixar de ser-ho quan Omri va haver construït Samaria per a establir allí la seva residència (1 R. 16.23, 24; 2 R. 15.14, 16).

Identificació plausible: el gran pujol de Tell el-Fãr’ah, a uns 11 Km. al nord-est de Nabulus (Siquem).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TIRSA