Tribut

Significat de Tribut

(heb. maÑÑâ, mekes, middâh, minjâh, ônesh; gr. fóros, kensos).

En general, contribucions forçades de diners, béns o treball en moments
predeterminats per part del poble sotmès al governant que els vencia i
sota la jurisdicció del qual vivien. Moisès va donar instruccions a Israel (Dt. 20.11)
respecte a com havien de posar a altres nacions sota «tribut» (l'heb. mes,
«treballs forçats», apareix com a «tribut» en la RVR: Gn. 49:15; Dj. 1.28; 1
R. 4:6; etc.). Un «tribut» del botí aconseguit per l'exèrcit devia
oferir-se al Senyor (Nm. 31:28-41). Els israelites van pagar tribut en diverses
ocasions a Moab (Dj. 3.15; «present», RVR), Egipte (2 R. 23.33; «multa»,
RVR; 2 Cr. 36:3), Assíria (2 R. 17:3; 2 Cr. 28:21) i Pèrsia (Est. 10:1; etc.).
Els tributs sempre eren més pesats en moments d'emergència, perquè els
pobles sotmesos estaven encarregats de finançar les campanyes militars de
reis i emperadors. Jerjes (Asuero), rei de Pèrsia, es va fer famós com
gran recaptador de tributs (Est. 10:1). Les seves desastroses campanyes contra els
grecs van significar una pesada càrrega tributari per als pobles sotmesos
(Dn. 11.20). En dies d'Esdras els jueus continuaven pagant tribut a Pèrsia
(Esd. 4.13). Pablo va aconsellar als cristians a pagar fóros, «tributs»,
«impostos», al govern civil (Ro. 13:6, 7; figs 269, 516).

516. Tribut pagat a Salmanasar III pel poble de Carquemis, sobre les
portes de bronze de Balawat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRIBUT

TRIBUT segons la Bíblia: (a) ÈPOCA dels JUTGES.
Sota els Jutges no hi havia exèrcit ni cort. Es lliuraven els delmes i les ofrenes per al manteniment del Tabernacle i del sacerdoci.

(a) ÈPOCA dels JUTGES.
Sota els Jutges no hi havia exèrcit ni cort. Es lliuraven els delmes i les ofrenes per al manteniment del Tabernacle i del sacerdoci. Els levites gaudien de les terres que els havien estat lliurades.

(b) ÈPOCA de la MONARQUIA.
Sota la Monarquia els recursos de l'Estat provenien de diverses fonts:
(A) Imposats en espècie (1 R. 4:7-28; cf. Am. 7:1).

(B) Contribucions especials a l'accessió d'un sobirà (1 S. 10.27) o en temps de guerra (1 S. 16.20; 17.18).

(C) Tributs dels pobles vençuts (2 S. 8:6, 14; 1 R. 10.15; 2 R. 3:4; Dj. 1.28, 30), i lleves (1 R. 9.20, 21). Quan els israelites van quedar sotmesos a un príncep estranger, es van veure obligats a pagar un tribut i a subvenir a més les despeses del seu propi govern.

(D) Impostos sobre les operacions comercials (1 R. 10.15).
David no va imposar exaccions, ni en espècie. Va repartir als homes capaços de portar armes en dotze divisions de vint-i-quatre mil homes cadascuna. Cadascun d'ells havia de donar un mes a l'any de servei militar (1 Cr. 27:1).

Salomó va carregar al poble amb molts impostos (1 R. 12:4). Ésta va ser la causa externa del cisma nacional. L'exempció d'impostos era una recompensa (1 S. 17.25; Ant. 17:2, 1).

(b) ÈPOCA PERSA.
En l'època persa, Darío Histaspes va obligar als sàtrapes de cada província al fet que paguessin una suma fixa al tresor real (Herodoto 3:89). El poble havia de mantenir la casa del governador. Judà li lliurava els queviures diaris i quaranta siclos de plata (Neh. 5.14, 15; Esd. 4.13, 20).

Els sacerdots, levites i netineos estaven exempts d'aquests impostos, mentre que, a fi de pagar-los, molts israelites es van veure obligats a hipotecar els seus camps i vinyes (Neh. 5:4; 9.37).

En l'època hel·lenística, els sobirans egipcis i sirians van sotmetre als jueus a fortes càrregues, i van arribar a apropiar-se d'una part dels delmes pagats al Temple de Jerusalem (Ant. 12:3, 3; 12:4, 1-5; 1 Mac. 10.29-31; 11.34, 35; 13.37, 39).

(c) ÈPOCA ROMANA.
L'any 63 a. C., els romans van imposar als jueus un tribut que aviat va quedar fixat en més de deu mil talents (Ant. 14:4, 4 i 5). Juli Cèsar ho va augmentar (Ant. 10:5 i 6). Herodes el Gran va gravar les mercaderies (Ant. 15:9, 1; 17:8, 4).

Sota els procuradors, la recaptació es feia per arrendament (vegeu PUBLICÀ). Els jueus pagaven als romans les següents exaccions:
(A) Impost sobre el sòl: es podia pagar en espècie o amb diners.

(B) Capitació (Mt. 22.17), que incloïa a més un impost sobre el patrimoni.

(C) Gravàmens sobre l'exportació i la importació, que es percebien a les ciutats marítimes i a les portes de les ciutats. Els habitants de Jerusalem pagaven un impost de radicació (Ant. 19:6, 3).

En tornar de l'exili, tot israelita major de vint anys es va veure obligat a pagar anualment medio siclo per al servei del Temple (Mt. 17.24). Els recaptadors recorrien les ciutats en dates determinades. Els jueus de la diàspora feien efectiu aquest pagament en llocs determinats.

Després de la destrucció de Jerusalem, Vespasiano va ordenar que tots els jueus dispersats per l'imperi romà enviessin a Roma, a Júpiter Capitolino, el mitjà siclo (dues dracmes) que havien pagat fins llavors al Temple (Guerres 7:6, 6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRIBUT