Trilla

Significat de Trilla

(heb. generalment dûsh, «trillar»; també âdah, dîsh, dôsh; gr. aloáÇ,
«trillar»).

La trilla dels diferents grans es feia en la 1175 «època de la trilla»
(heb. dayish), que en Palestina s'estenia des de maig fins als primers dies
de setembre (cf Lv. 26:5). Alguns productes, com l'anet i el comí, i
també petites quantitats de blat, es trillaven amb un pal o una vara per a
separar la palla del gra (ls. 28:27; Dj. 6.11; Rt. 2.17). Però, per el
comú, el gra es trillava en una era* (Job 39:12) que pertanyia a l'amo del
gra (2 S. 24:18, 24) o, en general, a tota una comunitat. L'era es
trobava gairebé sempre fora del llogaret, en un terreny pla, i tenia uns 15
m de diàmetre. Si era possible, la hi situava en un lloc on el vent del
oest pogués ventar* la palla, la qual cosa sempre es feia després de la trilla.
Durant ésta, els amos solien dormir en l'era o en els seus voltants per a
evitar que els robessin el gra (cf Rt. 3:2).

La trilla es realitzava de 2 maneres: 1. Per mitjà d'animals, especialment
bous, que donaven voltes sobre el blat amb la finalitat de separar-lo de la palla
(Us. 10.11; Dt. 25:4). 2. Amb animals que tiraven de rastras o carros
col·locats damunt. Aquests 2 sistemes es continuen emprant àmpliament en el
Pròxim Orient. La llei mosaica prohibia posar morrió al bou que trillava, una
costum de la qual haurien estat culpables alguns amos cobejosos d'aquell
llavors (Dt. 25:4). També prohibia l'ús de 2 animals de distinta
espècie per a tirar dels implementos de llaurar i trillar, i possiblement de
uns altres també (22.10); però sembla que amb la trilla el costum persisteix
fins avui en el Pròxim Orient (fig 517). Vegeu Trillo.

517. Trilla en Sarepta amb rastra o trineu de trilla arrossegat per un bou i
un ase.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRILLA