Tron

Significat de Tron

(heb. kissê; aram. korsê, «seient», «tron»; gr. thrónos).

Silla d'algú que ocupa l'autoritat suprema, en general el
governant d'un estat o una nació. Els exquisidament ornamentados trons
dels reis orientals de l'antiguitat es coneixen per pintures i relleus de
Egipte i Assíria. Un tron portàtil de Senaquerib es pot veure en els relleus
de Laquis (figs 457, 522). Per a tenir una idea de com era el tron de Darío
el persa, vegeu la fig 51. La tomba de Tutankamón ens proporciona trons i
estrades de veritat, fets de fusta, ricament adornats i recoberts d'or
(fig 521).

521. Tron de Tutankamón en el Museu del Caire. Estava tiro de fusta
enchapada en or, i amb incrustacions d'or, plata, pisa fina i vidres de
color. El suport està decorat amb figures d'enemics captius.

Els trons esmentats en la Bíblia els ocupaven els reis i també els jutges
(Ex. 11:5; Sal 122:5; etc.). Alguns eren portàtils, com el de Senaquerib, i
també els d'Acab i Josafat quan discutien el projecte de la campanya
militar contra Ramot de Galaad (1 R. 22.10). El tron de Salomó, pel que sembla,
es podia comparar favorablement amb els més luxosos dels monarques
contemporanis, per la descripció que d'ell fa la Bíblia. S'arribava a
ell pujant 6 esglaons, amb 2 lleons en cada esglaó; estava recobert d'or
i probablement tenia incrustacions d'ivori* (1 R. 10.18-20; 2 Cr. 9.17-19).
1178 El tron simbolitza poder real, i en aquest sentit se l'usa amb freqüència
en les Escriptures per a representar: 1. El poder d'un monarca terrenal (2 S.
3.10); de Déu (Sal. 47:8); del Messies (Lc. 1.32). 2. L'autoritat de els
deixebles de Crist i fidels reunits per a jutjar (Mt. 19.28; cf Ap. 20:4).

522. Senaquerib, rei d'Assíria, assegut en el seu tron.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRON

TRON segons la Bíblia: (heb. «kissê»; gr. «thronos»).
Aparatós seient, moltes vegades amb dosser, des d'on els grans personatges, com el summe sacerdot, jutges, generals, governadors, reis, exercien la seva autoritat (Gn. 41:40; 2 S. 3.10; Neh. 3:7; Sal. 122:5; Jer. 1.15; Mt. 19.28).

(heb. «kissê»; gr. «thronos»).
Aparatós seient, moltes vegades amb dosser, des d'on els grans personatges, com el summe sacerdot, jutges, generals, governadors, reis, exercien la seva autoritat (Gn. 41:40; 2 S. 3.10; Neh. 3:7; Sal. 122:5; Jer. 1.15; Mt. 19.28).

Els monarques tenien així mateix trons portables (1 R. 22.10). El tron de Salomó, sobre sis graderies, era d'ivori, i estava recobert d'or (1 R. 10.18-20; 2 Cr. 9.17-19). La seva magnificència sobrepassava a la dels altres sobirans.

El rei, amb gran pompa, s'asseia en el tron per a les audiències, per a jutjar, per a promulgar els decrets (1 R. 2.19; 7:7; 22.10; 2 R. 11.19; Jon. 3:6).

Amb freqüència, el terme «tron» simbolitza l'omnipotència i el govern de Déu (Sal. 9:5, 8; Ez. 1.26; He. 1:8; Ap. 1:4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TRON