Vall de l'hinnom

VALL DE L'HINNOM (LLOC) [Heb gê hinnôm ( גֵּי הִנֹּום) ]. Un congost estret que es corba al llarg dels costats W i S de Jerusalem. La vall comença prop de la moderna Porta de Jaffa com una vall poca profunda, gira al S a la porta durant aproximadament mitja milla, i serpenteja cap a l'E  , aprofundint-se per a convertir-se en un congost quan arriba a la Vall de Kidron. A més de la designació -Vall d'Hinom- (Jos. 15: 8; Neh. 11.30), la vall també es coneix com a -vall del fill d'Hinom- ( gê ben-hinnôm ; Jos. 15: 8 [var.]; 18.16; 2 Cr 28: 3; 33: 6; Jer 7: 31-32; 19: 2, 6; 32:35; Q en 2 Reis 23.10), -vall dels fills d'Hinom- ( gê bĕnê-hinnôm; K en 2 Reis 23.10), i -la vall- ( haggay˒; 2 Cròniques 26: 9; Neh 2.13, 15; 3.13; Jer 2.23; cf. 31:40). Aquestes formes de "fill" o "fills de" suggereixen que Hinnom és un nom personal.

A. Hinnom en el registre bíblic

S'accedia a la vall d'Hinom des de Jerusalem a través de la porta dels tests (Jer 19: 2) i la porta de la vall (Neh 2.13, 15; 3.13). La vall marcava el límit de E a W entre les possessions tribals de Judà i Benjamí (Jos. 15: 8; 18.16).

Durant la Monarquia, la vall va ser lloc d'idolatria. Va ser allí on els reis Acaz i Manasés van cremar encens i van sacrificar als seus propis fills com a holocaustos a Moloc (2 Cròniques 28: 3; 33: 6). Com a mesura de reforma per a evitar que els israelites practiquessin tals pràctiques, Josías va profanar Tofet, la unió de les valls d'Hinom, Cedrón i Tiropeón sota Siloé, prop de Jerusalem (2 Reis 23.10).

Per a l'època de Jeremies, la vall d'Hinom era infame per l'adoració a Baal, tant que Jeremies podia simplement referir-se a ell com -la vall- (Jer. 2.23). Gemegaire va profetitzar que a causa del judici pel sacrifici de nens en Hinom, hi hauria tants morts en el Dia del Senyor que la vall passaria a dir-se Vall de la Matança (Jer 7: 31-32; 19: 5-6). . La vall era el límit N dels assentaments postexílicos de la tribu de Judà (Nehemías 11.30).

A la llum de passatges que parlen del judici sobre els enemics d'Israel en una vall prop de Jerusalem (Isa 30: 29-33; 66:24; Joel 3: 2, 12, 14) i l'adoració de les deïtats de l'inframón (Moloc) a la Vall d'Hinom, la vall es va convertir en un lloc de judici ardent conegut per la transliteració "Gehena". Gehena era tant un lloc de judici escatològic als voltants de Jerusalem com un lloc de judici d'un altre món per als malvats. Veure GEHENNA (LLOC).

B. La ubicació d'Hinom

La ubicació de la vall s'ha identificat amb qualsevol de les tres valls fora de Jerusalem: la vall de Kidron a l'est de Jerusalem, el Wâdı̄ er-Rabâbi a l'oest de Jerusalem i la vall del Tiropeón que es troba entre aquestes dues valls. La identificació que va sorgir a principis de segle i encara gaudeix del consens acadèmic és el Wâdı̄ er-Rabâbi.

La vall de Kidron va ser la identificació popular entre els primers escriptors cristians, musulmans i jueus. El Kidron probablement es va convertir en candidat quan la ubicació de la Vall d'Hinom era incerta, però així i tot es va associar amb un judici ardent. A la llum d'Isa 66:24, que descriu una escena de judici feroç dels enemics d'Israel visible des de la Muntanya del Temple, la Vall de Cedrón probablement es va associar amb Hinom perquè és el més pròxim a la Muntanya. Aquesta identificació és qüestionable perquè el Kidron mai es diu gai˒ (vall sense un rierol d'hivern, un congost), com ho és Hinnom, sinó un naḥal (una  vall amb un rierol d'hivern, un wadi). A més, la Porta de la Vall que s'obria a la Vall d'Hinom no es trobava a l'est de Jerusalem abans del Cedrón, sinó a l'O sobre el Tiropeón o Wâdı̄ er-Rabâbi prop de l'actual Porta de Jaffa.

La Vall del Tiropeón ja no sol estar associat amb la Vall d'Hinom. Durant la Monarquia, en el període d'Acaz i Manasés, el Tiropeón jeia dins dels murs de Jerusalem i el sacrifici de nens s'hauria practicat fora dels murs de la ciutat. El Wâdı̄ er-Rabâbi és la millor identificació, i s'ajusta a les dades de Josué que la vall d'Hinom corria E i W i es trobava fora de les muralles de la ciutat. Segons Joshua, la vall va començar en En-rogel. Si el modern Bîr Ayyûb s'identifica correctament com En-rogel, llavors el Wâdı̄ er-Rabâbi que comença allí és la Vall d'Hinnom.

Bibliografia

Bailey, LR 1986. Gehena: La topografia de l'infern. BA 49: 187-91.

Dalman, G. 1930. Jerusalem und sein Gelände. Schriften donis Deutschen Palästina-Instituts 4: 199-208.

Smith, GA 1907. Jerusalem: la topografia, l'economia i la història des dels primers temps fins al 70 d. C. Londres.

      DUANE F. WATSON