1 Tessalonicencs 5:3
Quan la gent es digui que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se’n podran escapar.
— 1 Tessalonicencs 5:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jr 6,14; 1Te 8,11; Ez 13,10. (Jr 6,14; 1Te 8,11; Ez 13,10)
Mt 24,8.39; Lc 21,34-35; Jn 16,21-22. (Mt 24,8.39; Lc 21,34-35; Jn 16,21-22)
Referències creuades
- Lluc 21:34-35 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra.
- Mateu 24:37-39 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’
- Lluc 17:26-30 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia
- Apocalipsi 18:7-8 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no soc viuda ni mai portaré dol.” Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor
- 2 Tessalonicencs 1:9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat.
- Salms 73:18-20 Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.
- Hebreus 2:3 Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar:
- Daniel 5:3-6 Tot seguit van portar aquells vasos d’or que s’havien endut del temple, la casa de Déu de Jerusalem, i van beure-hi el rei, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra. En aquell instant va aparèixer una mà h
- Salms 10:11-13 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls, no veu mai res.» Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu, no t’oblidis de l’indefens! Per què l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?
- Proverbis 29:1 L’home que va a la seva ni que el reprenguin serà esclafat en un instant, sense remei.
- 2 Pere 2:4 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici.
- Jeremies 4:31 He sentit un crit de partera, crits de dolor com els d’un primer part. És el crit de Sió que panteixa i estén les mans: «Pobra de mi! Em moro de veure aquesta mortaldat.»