Els set segells (4,1-8,1)
Visió preparatòria: litúrgia celestial
1 Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: —Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir.
2 Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú
3 que tenia un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda.
4 Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, que portaven vestits blancs i corones d’or al cap.
5 Del tron sortien llampecs, veus i tronades. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu,
6 i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al glaç. En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere.
7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol.
8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: « Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers , el qui era, el qui és i el qui ve.»
9 I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies,
10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:
11 —Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat totes les coses: has volgut que existissin, i les has creades.