Les darreres plagues. Càntic de triomf
1 Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
3 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell: —Senyor, Déu de l’univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, els teus camins són justos i veritables.
4 Senyor, qui no et venerarà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè tu ets l’únic sant, i ara que has revelat les teves justes decisions, totes les nacions vindran a adorar-te.
5 Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança,
6 i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli pur i resplendent, amb cenyidors d’or al pit.
7 Un dels quatre vivents lliurà als set àngels set copes d’or plenes de la fúria del Déu que viu pels segles dels segles,
8 i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d’un núvol de fum. Ningú no hi podia entrar fins que no s’haguessin acabat les set plagues dels set àngels.