Lluc 12:28
I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe.
— Lluc 12:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,27-31):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Isaïes 40:6 Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps:
- Mateu 14:31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat?
- 1 Pere 1:24 Perquè els homes són tots herba, i tota la seva glòria és com la flor dels camps. L’herba s’asseca i la flor cau,
- Mateu 6:30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?
- Mateu 17:20 Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
- Mateu 17:17 Jesús digué: —Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.
- Mateu 16:8 Jesús se n’adonà i els va dir: —Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans?
- Lluc 8:25 Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?
- Mateu 8:26 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.