Lluc 8:25
Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?
— Lluc 8:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (8,22-25):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 8:26 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.
- Proverbis 30:4 Qui ha pujat al cel i n’ha baixat? Qui ha recollit el vent amb la mà? Qui ha aplegat la mar en el mantell? Qui ha fixat els límits de la terra? Com es diu? I com es diu el seu fill? Prou que ho deus saber!
- Marc 4:40-41 Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Joan 11:40 Li respon Jesús: —¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
- Mateu 14:31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: —Home de poca fe! Per què has dubtat?
- Lluc 12:28 I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe.
- Mateu 17:20 Ell els respongué: —Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. v 21 (21)
- Gènesi 1:9-10 Déu digué: —Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
- Proverbis 8:29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra.
- Mateu 6:30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?
- Josuè 10:12-14 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va a
- Job 38:8-10 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser,