Lluc 14:33
»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
— Lluc 14:33, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jesús s’adreça als qui ja són deixebles seus i volen continuar essent-ho: l’autèntic deixeble ha de compartir el despreniment que caracteritza la manera de viure del Mestre. Les formes i circumstàncies poden ser diverses, però el camí és clarament assenyalat (Lc 5,11.28; Lc 18,22). (Lc 5,11.28; Lc 18,22)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (14,28-33):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Filipencs 3:7-8 Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell
- 1 Joan 2:15-16 No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria dintre d’ell l’amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són les passions carnals, els desigs dels ulls, l’orgull de posseir. Tot això no ve del Pare, sinó del món.
- Lluc 5:28 Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
- Lluc 14:26 —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
- Lluc 18:28-30 Llavors Pere va dir: —Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit. Jesús els digué: —En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.
- Lluc 18:22-23 Jesús, en sentir-ho, li digué: —Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.
- Lluc 5:11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
- Fets 5:1-5 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué: —Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners
- Fets 8:19-22 tot dient: —Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant. Pere li replicà: —Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegr
- 2 Timoteu 4:10 Per amor d’aquest món, Demes m’ha abandonat i se n’ha anat a Tessalònica. Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia.