Lluc 18:5
però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”
— Lluc 18:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu aquesta paràbola amb la de l’amic inoportú (Lc 11,5-8). Totes dues constitueixen una invitació a la confiança constant en Déu i a la pregària perseverant. (Lc 11,5-8)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (18,1-8):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 11:8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
- Lluc 18:39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi!
- Jutges 16:16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne,
- Marc 10:47-48 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: —Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi!
- Mateu 15:23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
- 2 Samuel 13:24-27 Absalom anà a trobar el rei i li digué: —El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent. El rei li va respondre: —No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva. Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la s