Lluc 20:28
—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt .
— Lluc 20:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c. (Dt 25,5; Mt 22,24)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (20,27-40):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Deuteronomi 25:5-10 »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà
- Gènesi 38:8 Llavors Judà va dir a Onan: —Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà.
- Gènesi 38:11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar: —Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran. Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.
- Gènesi 38:26 Judà els va reconèixer i exclamà: —Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà. I Judà no va dormir mai més amb ella.
- Rut 1:11-12 Noemí insistia: —Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Soc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir,