Lluc 22:62
I així que va ser fora, va plorar amargament.
— Lluc 22:62, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El plor de Pere s’esdevé aquí després de la mirada de Jesús, en presència del qual tenen lloc les negacions del primer dels apòstols. El plor, per tant, pot ser una resposta de penediment (vegeu v. 32). Vegeu també Lc 7,38. (v. 32; Lc 7,38)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (22,54-62):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 26:75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.
- 1 Corintis 10:12 Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.
- Marc 14:72 A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.
- Salms 130:1-4 Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam. Escolta, estigues atent al meu clam que et suplica. Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir? Però és molt teu donar el perdó; per això mereixes que et venerin.
- Mateu 5:4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
- Salms 38:18 Perquè em veig a punt de caure, i no puc oblidar el meu dolor.
- Salms 126:5-6 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. Sortien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes.
- Jeremies 31:18 »He sentit com Efraïm es lamentava dient: “M’has castigat com un vedell indòmit i he après la lliçó. Però fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu ets el Senyor, el meu Déu.
- Ezequiel 7:16 Si queden supervivents, aniran per les muntanyes; tots gemegaran com els coloms de les valls, cada un per la seva pròpia culpa.
- 2 Corintis 7:9-11 però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d’aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa q
- Salms 143:1-4 Salm. Del recull de David. Senyor, escolta la meva pregària, estigues atent a la meva súplica, respon-me, tu que ets bo i fidel. No vulguis judicar el teu servent, que ningú dels qui viuen no és just davant teu. L’enemic que em perseguia m’ha trepitjat per terra la vida, m’ha confinat al país de les tenebres, igual que
- Zacaries 12:10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.