Lluc 23:46
Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar.
— Lluc 23:46, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 31,6; Ac 7,59. Sobre la pregària de Jesús, vegeu Lc 3,21+. (Sl 31,6; Ac 7,59; Lc 3,21)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (23,44-46):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Salms 31:5 treu-me del llaç que m’han parat, ets tu qui em defensa.
- Fets 7:59 Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: —Jesús, Senyor, rep el meu esperit.
- Joan 19:30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: —Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
- 1 Pere 2:23 Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia.
- Marc 15:34-41 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: —Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè
- Mateu 27:46-56 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: — Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: —Aquest crida Elies. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya