Lluc 9:39
Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus.
— Lluc 9:39, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (9,37-43):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 9:20 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.
- Marc 9:26 Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.
- Marc 5:4-5 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.
- Lluc 4:35 Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
- Lluc 8:29 És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.