Lluc 8:29
És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
— Lluc 8:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (8,26-39):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 9:42 Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
- Fets 19:12-16 només calia aplicar als malalts un mocador o un cinturó que haguessin tocat el seu cos perquè les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin. Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d’invocar el nom de Jesús, el Senyor, sobre els qui estaven posseïts pels esperits malignes. Els deien: —Us conju
- Lluc 9:39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus.
- 2 Timoteu 2:25-26 apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen. Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat i tornaran al bon seny, alliberats dels paranys del diable, que els retenia captius i sotmesos al seu voler!
- Marc 9:20-26 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: —Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: —Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassi
- Marc 5:8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»
- Marc 5:3-5 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i dona